L'Igualada no va poder certificar amb victòria les bones sensacions ofertes durant el partit contra el potent Voltregà i no s'escapa de la zona més baixa de la taula de classificació. El partit va tenir dos factors determinants: l'arbitratge, molt rigorós amb els locals durant força minuts, i l'exhibició, amb tres gols inclosos, del jove Ignasi Alabart, jugador del Voltregà cedit pel Barça i fill de Quico Alabart, històric exjugador del Reus i del Liceo dels anys 80.

El partit va ser molt anivellat i potser el resultat més just hauria estat un empat. De fet, Emmanuel García va fregar-lo al darrer instant, però va errar un llançament de falta directa. Els de Ferran López van fer un gran partit en atac i Santi Ballart va ser un dels millors jugadors del osonencs. Tot i el bon inici local, Alabart marcava el 0-1 al minut 8, tot i que gairebé tot seguit Jaume Molas empatava. Les alternatives eren constants i el públic gaudia d'un bon espectacle. Al minut 22 Sergi Pla establia el 2-1, però un minut abans del descans Alabart marcava el seu segon gol de la nit, i establia el 2-2.

A la segona meitat les coses no començaven gaire bé per a l'Igualada, ja que un altre cop Alabart i Xavi Armengol, aquest transformant un penal discutible, situaven un complicat 2-4 quan quedaven poc menys de deu minuts per acabar el partit. Aquest darrer gol del Voltregà va deixar una mica tocats els homes de Ferran López, que durant molts minuts havien plantat cara al seu rival.

Entrant al darrer minut, Sergi Pla marcava el seu segon gol de la jornada i situava un 3-4 que encara donava esperances d'obtenir almenys un empat, resultat que al final els arlequinats van fregar, però no van poder obtenir gràcies al desencert d'Emmanuel García en un darrer llançament de falta directa que no va poder transformar davant Ballart.