Durant tota la tarda d'ahir i els propers dies, els mitjans de comunicació visuals, sobretot els propers al Barça, s'afartaran d'emetre una vegada rere una altra una acció que demostra que la lliga espanyola no pertany al Primer Món. Mentre que a la lliga anglesa el col·legiat coneix a l'instant si una pilota ha travessat la línia de gol gràcies a un dispositiu de càmeres a l'estil de l'ull de falcó del tennis, i a Alemanya, Itàlia i fins i tot Portugal l'estan adaptant progressivament, a la competició dirigida per l'omnipresent Javier Tebas se segueixen cometent errades greus com ara que no es concedeixi gol quan una pilota travessa per un metre la línia de porteria.

La rematada feta entre Piccini i Jordi Alba, en què Mandi va rebutjar la pilota un metre dins de la porteria en una acció que tothom va veure clara menys l'àrbitre assistent i el col·legiat, passarà a la història de les errades arbitrals de la lliga. Però ho faria malament el Barça, i després del partit no ho va fer, si s'escudés en aquesta acció, que representava l'empat a un gol quan faltaven encara catorze minuts per al final del partit. Els 75 anteriors van ser un monument a la desídia i a les poques ganes de guanyar la lliga d'un equip que, si bé és cert que té un calendari molt exigent i que sovint s'ha de dosificar, no pot pensar que les victòries cauran com fruita madura sense fer res. Només després d'encaixar el gol del Betis, en què Ter Stegen va tornar a demostrar que té greus deficiències en el joc aeri, el Barça va ser el Barça, va tancar el rival a l'àrea i fins i tot hauria pogut guanyar. Errades com la d'ahir són les que pot pagar al final del curs l'equip de Luis Enrique, que, ahir també, va mostrar un forat negre al centre del camp que ja és preocupant.

Sense cap reacció

Perquè en la primera part no hi va haver notícies del Barça. L'actual campió del torneig va semblar que encara no s'havia despertat o que, ja que el partit començava a les dotze, feia la migdiada abans d'hora.

Víctor Sánchez, l'entrenador del Betis, que la temporada passada ja va sorprendre el Camp Nou a la banqueta del Deportivo amb una pressió de tres homes molt ben feta, va dissenyar durant tota la setmana una teranyina per evitar que els blaugrana fessin el seu joc. I entre la seva tàctica, la falta de toc de Rakitic en la posició de mig centre i el poc encert de la resta de l'equip, el Betis va semblar el Bayern de Munic a la primera part.

Va ser, sobretot, entre els minuts 18 i 33 quan l'allau verd-i-blanca va estar a punt d'empassar-se el rival. Dani Ceballos i el debutant Rubén Pardo portaven el ritme del partit. El primer va posar a prova Ter Stegen, que tenia problemes per combinar amb els defenses. El lateral Durmisi era un punyal per la banda esquerra i va tenir sort el Barça que Rubén Castro no va estar encertat en la rematada. Al davant, una única ocasió visitant, en què Neymar, erràtic com de costum, va estavellar la pilota al cos d'Adán quan estava tot sol.

Semblava que a la represa les coses canviarien, però van empitjorar. La pressió del Betis es va intensificar. Ter Stegen va desviar un parell de tirs i, tot i el canvi d'André Gomes per un desastrós Denis Suárez, el pal va salvar dos cops el Barça, en xuts de Ceballos i de Rubén Castro.

El gol esperona

Però va haver de ser un gol en contra el que va fer despertar el Barça. El davanter Álex Alegria va aprofitar una pilota morta en un mal rebuig de Ter Stegen per avançar el seu equip. Abans, Luis Enrique ja havia fet entrar Sergi Roberto i Jordi Alba al camp i aquests van aportar més profunditat. Dos minuts després del gol d'Alegría va arribar la jugada polèmica del gol fantasma i un minut després en va arribar una altra, tot i que en aquesta ocasió Mandi va evitar un autogol amb totes les de la llei.

Messi, desaparegut en combat fins aleshores, va aparèixer, tot i que Rubén Castro va perdonar, en un contraatac davant de Ter Stegen, una acció que decidia el partit. El Betis va errar i una mala elecció de Nahuel va propiciar que Messi li robés la pilota i assistís a Luis Suárez perquè aquest salvés un punt. Al Barça li va faltar temps perquè els col·legiats acostumen a descomptar tres minuts pelats als seus partits i no els cinc de rigor de què disposen altres equips. Abans, però, n'havia llençat 75 pel forat de la pica. Empat immerescut pel rendiment i que pot pesar en el recompte final.