És complicat de trobar punts més forts i punts més dèbils en un esportista que ha arrasat en la seva especialitat durant la darrera dècada. De fet, no hi ha esportistes en l'era moderna amb els registres del pierenc Toni Bou, capaç de guanyar dos mundials per temporada durant deu anys consecutius. Però si haguéssim de determinar dos ecosistemes en els quals el fenomen anoienc es mou com peix a l'aigua, aquests serien el mundial de X-Trial (en pista coberta) i el Palau Sant Jordi de Barcelona. Els dos escenaris confluiran diumenge per donar el tret de sortida a l'intent del pilot de Montesa d'aconseguir l'onzè campionat universal consecutiu a sota de sostre.

Vuit de cada deu

Si mirem la graella de la dreta de la pàgina, el domini de Bou en les deu últimes edicions del mundial de X-Trial és gairebé insultant. Gairebé només s'hi veu el color verd de primer classificat. I és que de 56 proves dins de pavelló en què ha participat en els darrers deu anys, n'ha sortit triomfador en 46, la qual cosa representa un extraordinari 82% d'efectivitat. A més, dins d'aquest balanç podem observar una ratxa de 28 triomfs consecutius entre el 2010 i el 2015, un percentatge força superior al que té a l'aire lliure. A què és deguda, aquesta superioritat?

Principalment existeix per dos factors: la dificultat i la rapidesa. Toni Bou pateix en trials, sobretot a l'aire lliure i en el campionat d'Espanya, que són massa fàcils, és a dir, en què hi ha poques penalitzacions. En aquestes condicions, Bou no pot establir la diferència que encara hi ha entre ell i els seus rivals, tot s'iguala i hi ha més possibilitats que el triomf recaigui en algun dels seus experimentats rivals, sobretot Adam Raga o Albert Cabestany. En l'indoor, en canvi, la dificultat de les zones és molt gran, ja que es busca un gran espectacle de cara al públic que pot focalitzar tota la seva atenció en una zona en concret.

L'altre aspecte és la rapidesa. Bou, a més de fer les coses bé, les fa més de pressa que els seus contrincants. Per això necessita una continuïtat que els organitzadors del mundial de l'estiu de vegades han tallat per tal d'igualar-ho tot i que no ho tingui tan fàcil. Haver d'esperar els controls dels jutges en cada zona alenteix tot el procés i possibilita les sorpreses.

En l'X-Trial, en canvi, tot succeeix més de pressa, fins i tot amb eliminatòries finals que confronten Bou directament amb els seus rivals. Aquí és on marca la diferència i on assoleix els millors resultats. Malgrat això, de vegades deixa de guanyar. El 2015 va trencar la seva gran sèrie a Pau (França) davant de Raga i va ser tercer Oviedo, en un trial vençut per Cabestany i la temporada passada va iniciar el certamen amb un segon lloc a Sheffield. Són les excepcions que confirmen la regla i que, en cap cas, no posen en dubte la seva superioritat.

El jardí de casa

Dins de l'X-Trial, si hi ha un lloc on es motiva especialment Bou és el Palau Sant Jordi. Els resultats són clars: hi ha guanyat en les deu últimes edicions en què hi ha participat. El fet de tenir a prop la seva gent el fa més fort i ho demostra amb grans exhibicions. Diumenge tornarà a sortir de favorit i, a més, tindrà els amics de Piera ben a prop. De fet, des de la vila anoienca s'ha organitzat un autocar per tant que tothom qui vulgui, amb places limitades, pugui seguir el seu heroi. Les entrades i el desplaçament a Barcelona costen deu euros i es poden fer les reserves a la botiga Motos Isart, a l'avinguda de la car-retera d'Igualada, 83, de Piera. La sortida serà diumenge a les tres de la tarda. La tornada pot ser amb l'onzè triomf seguit al sac.