Si Román Montañez ha passat dels 500 partits a la lliga ACB i Rafa Martínez ha arribat als 450 dins la mateixa categoria, hi ha encara un altre bagenc que té motius per estar satisfet per la perserverança i qualitats que l'han convertit en tot un clàssic. En el cas de Miquel Feliu, a la LEB Or, segona divisió en l'escalafó del bàsquet estatal. El jugador manresà va ser homenatjat divendres al vespre amb un reconeixement del seu actual club, l'Actel Força Lleida, per haver superat la xifra dels 400 partits a la LEB Or.

De fet, el de divendres va ser el 402, ja que el número rodó va ser en el partit a Osca i el 401 a Lugo, davant del Breogán, amb una important victòria de l'equip del Segrià que té com a entrenador Borja Comenge. Fèlix González, president del Força Lleida, va ser l'encarregat de lliurar un record a Feliu poc abans del partit contra un Oviedo que és el líder i té a les seves files un jugador del Manresa que hi juga cedit, Miquel Salvó (22 anys).

«Sí, estic orgullós d'aquests 400 partits. Darrere hi tinc un total de 12 temporades, molts play-off i un total de tres ascensos a l'ACB. Em va saber greu no pujar, ara fa dos anys, amb el Burgos; estava en un bon moment de maduresa. Però no ho he trobat a faltar, a la LEB se m'ha valorat. I ara estic content a Lleida, noto que la gent em té un gran respecte, l'entrenador que hi ha em coneix».

Un 'jove' veterà de 31 anys

Feliu té a la plantilla del Lleida un jugador encara de més edat, el pivot Alfons Alzamora (que farà 38 anys el maig), que també va ser al Manresa i en pot explicar de tots colors. Però el manresà ha disputat més partits que ell dins la LEB Or i, amb el 402 d'avui, Miki Feliu es consolida com el vuitè jugador amb més actuacions de la història en aquesta categoria, i el cinquè dels que estan en actiu. «El primer és ara Jorge García, del San Pablo de Burgos, que té 40 anys. I els altres que tinc davant també són força més grans que jo. Penso que haver aconseguit arribar a les meves xifres als 31 anys té el seu mèrit, demostra regularitat».

I fins quan continuarà jugant? «Això ho he pensat força i depèn de tres factors. El primer de tots és la motivació, que en tingui ganes. El segon és que físicament em trobi bé, no em vull arrossegar. I el tercer és la situació econòmica, que em compensi jugar. Que em trobi en un club seriós, que compleixi, com ho és el Lleida».

Sobre la LEB, l'ala manresà en diu que «també s'hi va notar de forma clara tota la crisi, ja no hi ha americans de grans sous. Ara la lliga és molt més igualada, té interès».

Se'n va anar del Manresa a Palma després d'assolir un ascens a l'ACB en la temporada 2006-07. Va ser una cessió sense retorn. «Vist ara potser hauria d'haver tingut un pèl més de paciència i haver-me quedat. Però volia jugar, tenia poc més de 20 anys; i crec que em va anar bé sortir. A Palma vaig viure un curs complicat, i després cada pas que he fet m'ha ajudat a millorar. Els 2 anys de la primera etapa a Lleida em van fer créixer, amb Ricard Casas i amb Joaquín Prado com a entrenadors».

De jove, va començar estudis de fisioterapeuta però ara l'ocupa la psicologia i estudia la carrera a la UNED. «Quan era al Manresa vaig tenir un gran psicòleg, Joan Vives, que em va ajudar molt».