El manresà Sergi Estany i el terrassenc Guillem Lao, tots dos de 15 anys i que estudien quart d´ESO, són dos dels dotze jugadors que es van proclamar subcampions d´Espanya cadet per autonomies en l´estatal que es va fer a Huelva del 3 al 7 de gener. Ara, el proper repte que tenen entre mans és entrar a la final a quatre de Preferent i lluitar per una plaça al campionat d´Espanya de la categoria amb el seu equip, el Catalana Occident Manresa.

Quan vau començar a jugar a bàsquet?

Estany: Jo vaig començar des de ben petit a La Salle Manresa, després vaig fitxar pel Barça i m´hi vaig estar quatre anys. Finalment, aquest estiu vaig venir al Bàsquet Manresa.

Lao: Jo vaig fer els primers passos a Matadepera, i quatre anys enrere, quan era infantil, vaig fitxar per jugar al Manresa.

Havíeu tingut experiències prèvies en campionats d´Espanya autonòmics?

E.: Sí, i havia guanyat dues medalles: una de bronze quan era mini i una de plata en infantil.

L: A mi em van cridar per a la preselecció mini, però no vaig passar tots els talls.

Com va ser la preparació per a l´estatal?

E.: Ens van cridar a l´estiu i érem 22 jugadors, i en els mesos següents van descartar jugadors fins que en van quedar dotze.

Esperàveu ser seleccionats?

E.: La veritat és que enguany no em veia a la selecció, ja que en l´última temporada i mitja he tingut vàries lesions. Però tot i això, el seleccionador va confiar en mi i li ho agraeixo molt.

L.: De fet, vaig entrar com a reserva, ja que es va lesionar el pivot del Barça Marc Valderrama. Evidentment no m´ho esperava, i m´ho vaig prendre com un premi.

Ja en la competició, en la primera fase us vau mostrar forts i no vau perdre cap partit. Com ho vau viure?

E.: En el primer partit no vam patir per derrotar Extremadura, però en el segon vam guanyar a l´últim segon davant Andalusia gràcies a una cistella d´Oier Ardanza.

L.: En el tercer vam jugar contra València i vam trencar el partit en el tercer quart, mentre que en l´últim duel ens vam relaxar una mica però vam acabar guanyant de deu punts davant Cantàbria.

En les semifinals no vau donar possibilitats a l´Aragó...

E.: En la primera part hi va haver força igualtat, però a la represa ells van notar el cansament i ens vam poder escapar i obtenir el bitllet per a la gran final.

On us vau enfrontar a un dels altres favorits, Madrid.

L.: sí, érem dos dels candidats al títol, i això es va notar, ja que el pavelló estava ple i teníem molta pressió. Segurament va ser un dels duels en el qual en vam tenir més dels que hem jugat fins ara.

Al final vau acabar caient i us vau haver de conformar amb la plata. Quines van ser les claus de la derrota?

E.: la clau va ser que en el tercer quart van començar a anotar molts triples i es van escapar en l´electrònic, mentre que el nostre millor jugador, Borja Fernández, va estar molt desencertat en el tir. A més, eren molt més físics que nosaltres, i ens costava competir sota les cistelles.

Vosaltres dos vau disposar de pocs minuts de joc en els moments clau. Com ho vau encaixar?

L.: Bé, jo vaig entrar de suplent, així que no em puc queixar. A més, vaig poder gaudir de l´experiència, que va ser increïble.

Pel que fa al club, no heu començat gaire bé la segona fase de Preferent. Quin objectiu teniu d´aquí a final de lliga?

E.: Sí, hem començat amb quatre derrotes, però també crec que hem tingut un calendari dur a l´inici, amb rivals com el Barça, el Joventut i l´Hospitalet. A més, tenim tres bases lesionats, i això també afecta. Crec que, quan tinguem tot l´equip disponible, podrem arribar a lluitar per ser a la final a quatre.