Laia Beltran, una jugadora de 16 anys de Sant Vicenç de Castellet que estudia primer de batxillerat, va disputar fa pocs dies, juntament amb la també santvicentina Clara Rivera (E.F.S. Jordi Tor-ras Femení), el campionat d´Espanya autonòmic amb la selecció catalana sub-17, amb la qual va arribar a semifinals, on va caure davant Castella-la Manxa. Aquesta no és la primera vegada que Beltran disputa l´estatal sub-17, ja que l´any passat ja va arribar a la final.

P Com va ser el procés de selecció del campionat?

R El novembre ja es va fer la preselecció, i, tot i que vaig estar un mes lesionada, em van cridar, ja que la seleccionadora, Clàudia Pons, confiava molt en mi.

P L´equip era diferent del de l´any passat?

R Només vam repetir tres jugadores, ja que la resta no podien disputar el campionat perquè eren massa grans. Però això no va ser un inconvenient, ja que a mesura que passaven els entrenaments cada cop ens aveníem més, érem com una família.

P Quins objectius teníeu a l´inici del campionat?

R El nostre repte era arribar a la final, i personalment crec que ho podíem aconseguir, però no vam tenir sort i vam caure a semifinals.

P Què us va fallar en el matx de semifinals?

R Vam fer un bon partit, però no ens van sortir les coses i ens vam posar nervioses. A més, anàvem una mica massa refiades i pensàvem en la final, i això ens va condemnar, ja que el joc de Castella-la Manxa ens va sorprendre.

P Individualment, com valores la teva actuació?

R Vaig acabar satisfeta, ja que vaig fer el meu joc i vaig aportar tot el que podia. L´únic partit que no em va sortir bé va ser el de Múrcia, on vaig estar desencertada.

P Com és la teva relació amb la tècnica, Clàudia Pons?

R És la millor entrenadora que he tingut fins ara, he après moltes coses d´ella. Abans havia estat jugadora, i gràcies a això ens comprèn més i ens ajuda molt.

P El proper campionat que pots jugar per edat és el sub-21...

R Sí, tot i que queda lluny. Ara mateix tinc moltes jugadores de nivell i més grans que jo davant meu, però confio que si faig les coses bé, algun any el podré jugar.

P Pel que fa al club, aquest any l´equip del Penya Esplugues ha canviat bastant...

R L´entrenador que teníem el curs passat va decidir marxar i moltes jugadores el van seguir i van anar amb ell a un club que juga a Primera Divisió juvenil-cadet. Però jo no m´hi vaig afegir, ja que em volia quedar a Esplugues per competir a Divisió d´Honor, el màxim nivell de la categoria. Ara jugo amb noies que són cadets de primer any, és a dir, dos anys més petites que jo. L´objectiu inicial era mantenir la categoria, però estem a un gran nivell i crec que fins i tot podem quedar terceres.

P Però vas estar a punt de marxar a Esparreguera. Què va fer que et quedessis a Esplugues?

R L´any passat el club em facilitava el transport i em venia a buscar a casa, ja que els meus pares no em podien portar. Però a l´estiu em van dir que aquest any no podria ser així, i vaig buscar altres equips. Tenia ofertes per tornar al Manresa FS i per anar a l´Esparreguera per jugar a Segona Divisió Nacional. Tenia decidit anar a Esparreguera, però en el darrer moment el president de l´Esplugues em va fer una contraoferta on s´incloïa el transport i la possibilitat d´entrenar-me amb el primer equip, i vaig acceptar de seguida.

P Com va l´experiència amb el primer equip?

R El primer dia que em vaig entrenar amb elles estava molt nerviosa, però ara ja m´hi he acostumat. A més, les meves companyes m´han acollit molt bé, ja sóc una més de l´equip.

P Quin és el teu punt fort com a jugadora, i quin has de millorar?

R Crec que el millor que tinc és la intensitat i l´ambició, i he de millorar en defensa, especialment en les inferioritats.