Luis Enrique havia de fer canvis al Barça després del desastre del Parc dels Prínceps. I a fe que en tres setmanes n´ha fet. Des del punt de vista psicològic, va anunciar que plegava a final de temporada, amb la qual cosa passa la pressió als jugadors, que han hagut de fer una passa endavant.
I des de la banda tàctica, ha recuperat un recurs que ja va deixar entreveure a principi de temporada, quan no comptava amb Aleix Vidal per al lateral dret i que va fer servir en partits com ara al camp del Leganés (1-5).
El 3-4-3 com a sistema tàctic s´ha imposat en els tres darrers enfrontaments (victòries contra l´Atlètic de Madrid, Sporting i Celta) i sembla que els jugadors s´hi han anat adaptant bé. Darrere del canvi hi ha una sèrie de necessitats que presentava l´equip derivades de la confecció de la plantilla.Molts mitjos, pocs laterals
Així, si fem un cop d´ull a la plantilla del Barça veiem que, ja que no s´ha fitxat cap lateral dret, només n´hi ha un en nòmina, un Sergi Roberto que, a més, es mou millor al mig del camp. Al costat del de Reus poden actuar a la zona ampla Busquets, Rakitic, Iniesta, Denis Suárez, André Gomes, Rafinha i Arda Turan. Vuit jugadors per a tres posicions. Una sobrepoblació que ha desencadenat en una sèrie de rotacions perjudicials, ja que cap d´ells no ha trobat el ritme necessari.
Per contra, hi ha quatre homes que poden ser centrals, Piqué, Mascherano, Mathieu (ara lesionat) i Umtiti. Digne també s´hi pot adaptar circumstancialment. Tres d´ells són esquerrans, la qual cosa ha obligat a actuar amb dos centrals d´aquesta característica en alguns partits, un fet gens habitual en l´elit.
El 4-3-3 amb el trident provocava que els partits fossin massa d´anada i tornada i no hi hagués control en un centre del camp molt criticat. Les línies s´estiraven, no hi havia combinació, Busquets corria com no ho havia fet mai i, moltes vegades, la qualitat del trident resolia, però d´altres no hi arribava.
Més control del joc
El 3-4-3 introduït per Luis Enrique ha servit per a dues coses. La primera, per explotar de manera més racional les possibilitats de la plantilla (més centrecampistes i menys jugadors de banda, sobretot dreta) i també per recuperar el control dels partits. Així, els quaters mitjos garanteixen una ocupació més gran dels espais interiors i més proximitat per fer combinacions, la qual cosa fa endarrerir automàticament uns metres al rival. El Barça pot jugar més a prop de l´àrea i fer arribar l´esfèrica més ràpidament als seus davanters, que disposen de més oportunitats de resoldre.
Però la nova joguina presenta efectes secundaris que avui pot aprofitar un PSG valent. Dependrà de si l´equip d´Unai Emery, que només necessita un gol per deixar-ho tot gairebé sentenciat, es dedica a defensar o fa una passa endavant. Així, l´esquena dels centrecampistes de banda pot ser una autopista per la qual entrin Lucas Moura, Di María o Draxler, que ja va enlluernar a París. Els centrals de banda hi hauran d´estar atents. A més, l´exigència del partit crea un dilema. D´una banda, fan falta homes de desplegament físic al mig del camp, com Rakitic o Rafinha, per recuperar pilotes. De l´altra, mitjos de toc, com Iniesta, per combinar i no perdre possessions. I tots no hi caben. Un bon dubte per al tècnic.
