Erik Sarmiento juga al filial del Manchester City. És de Sant Joan de Vilatorrada, té 18 anys i és una de les promeses del futbol espanyol. Va començar a forjar el seu talent a foc lent al Centre d'Esports Manresa i el RCD Espanyol el va fitxar per jugar a l’infantil A del club. Amb els blanc-i-blaus va seguir explotant el seu futbol i va apuntalar el flanc esquerre de l'equip. Fa dues temporades, el City va quedar enamorat del talent que emmagatzema a la seva esquerre de seda, de la velocitat que imprimeix des del lateral i de la intel·ligència tàctica que atresora, i se’l va endur a Anglaterra.
No hi ha cap cuiner que sàpiga amb exactitud la recepta de l’èxit però els ingredients elementals sempre són els mateixos: talent i sacrifici i, per als creients, també una espurna de fe o de sort. Sarmiento sap que el camí a seguir no serà gens fàcil, però està capficat a treballar de valent per perseguir el seu somni. «Sóc molt jove. S'ha de lluitar molt dur per poder tenir èxit en el futbol. Però faré el possible per aconseguir-ho», ressalta.
El verb més utilitzat per Sarmiento és treballar. Té entre cella i cella aquesta paraula i la repeteix constantment. És un picapedrer vestit de futbolista. «Haig de seguir treballant pel que vull. Ningú regala res. I malgrat els problemes físics que puguin sorgir al llarg de la temporada, sóc feliç. M'agrada treballar intensament cada dia i saber que estic fent el que m’apassiona. Intento gaudir-ho molt, i el que hagi d'arribar, ja arribarà».
El santjoanenc té el cap molt ben endreçat. No es deixa endur per l'elogi gratuït i manté una distància amb els llops aduladors. «Estic centrat a jugar a futbol. No m'ha costat mai tocar de peus a terra gràcies a l'educació que he rebut a casa i la personalitat que tinc, sóc una persona molt tranquil·la i mentalment forta».
La maduresa mental de Sarmiento és transcendental per superar els moments més adversos. Una d’aquestes situacions l’està vivint ara. El lligament encreuat del genoll esquerre ha truncat la seva segona temporada al City en un desafortunat partit de la Copa de la Lliga. «L’estat del camp no estava en gaires bones condicions. Vaig anar a buscar la pilota i se’m va clavar la cama esquerra a la gespa, i amb la dreta vaig relliscar i vaig caure cap enrere. En el mateix moment ja intuïa el que m'havia passat», relata.
Després de lesionar-se va deixar l'Acadèmia del City, lloc on viu quan està a Manchester, per anar a Barcelona a operar-se. Ara segueix anant gairebé de forma diària a la ciutat comtal per seguir amb la recuperació.
Sarmiento només pensa en començar a córrer d’aquí a dos o tres mesos i a estar totalment recuperat a principi de la pròxima temporada. «Cada dia penso en tornar a trepitjar la gespa i ho faré més fort que mai». Assegura que les lesions l'ajuden a «madurar com a jugador i persona».El dia a dia a Manchester
Abans de la lesió, el seu dia a dia entra setmana a Manchester era força rutinari sempre i quan no hi hagués partits pel mig. Se sol despertar a les 8 del matí. «Si ho necessitem anem al fisio i després a esmorzar. Abans de l'entrenament, que se sol fer a 2/4 d'11 del matí o a les 11, fem un preventiu per evitar lesions, sobretot. La durada i intensitat de l'entrenament depèn de si tenim partit o si hem fet una sessió més dura el dia anterior. Hi ha dies que després de l'entrenament estem una estona al gimnàs. Dinem a l'Acadèmia i algun dia anem al centre de Manchester». I al vespre l'àpat també el fan a l'Acadèmia i «anem a descansar aviat» tot i que algun dia ha arribat a sopar «a les 5 de la tarda», comenta amb una lleugera rialla.
A Sarmiento encara li queden dos anys de contracte amb el Manchester City. Està tranquil, i només pensa en el present. És conscient que l’únic camí per seguir vivint el seu somni és a través d’una fe gairebé malaltissa per l’entrega i el treball diari.
