Mentre hi ha vida hi ha esperança. Però l'objectiu de la permanència és massa lluny per pensar-hi o somiar-hi. Cal centrar-se en el dia a dia i fer les coses bé, com demana Ibon Navarro per rebre aquesta tarda el Montakit Fuenlabrada: «guanyar és la conseqüència de tota la resta. No podem guanyar de qualsevol manera. Només amb la lluita no en tenim prou. És indispensable lluitar, és el que ens exigim, però hem de jugar bé. Ho hem fet bé, ho estem fent millor però no prou».

Després de sorprendre el Baskonia al Nou Congost, l'equip va perdre amb claredat amb el Gran Canària. Una derrota que no ha de canviar els plans. «L'objectiu prioritari individual és millorar. Si tots ho fem, l'equip té més capacitat de millorar», apunta Navarro. «La situació de l'equip no és fàcil però no ens hem d'apartar de l'objectiu. Sigui quin sigui el resultat, no hem de canviar la meta sinó els mitjans. L'equip ha de treballar amb la mateixa intensitat que si tingués deu victòries», afegeix sobre l'ètica de treball.

En les últimes setmanes, per exemple, el conjunt manresà és un dels millors de la lliga en rebot defensiu. Un aspecte important davant l'equip madrileny: «hem millorat molt en els últims partits però necessitem controlar bé els seus ala-pivots atacant des de fora i Smits a prop de la cistella».

El Fuenlabrada que visita avui el Congost té poc a veure amb el que va superar l'ICL en la primera volta, amb Xavi Rey llavors a les files madrilenyes. «No hi eren ni Sekulic ni Hettsheimeir, i tenien Xavi Rey i Moussa Diagne. A més, per fora no va poder jugar Marko Popovic, i no cal dir com n'és de desequilibrador», recorda Navarro.

«L'estil de joc és el mateix», afeigeix, «sense gaire tàctica, jugant en transició i generant avantatges fins a aconseguir un tir obert. Tenen diferents alternatives. Fan poques coses però ben jugades i sabent llegir bé les situacions. I en defensa tenen alternatives».

Sabent com juga el Fuenlabrada, un dels principals objectius del Manresa serà «controlar molt bé el seu joc en transició, frenar el contraatac i els tres o quatre segons posteriors. Gent com Popovic, Paunic, Cruz o els bases ràpidament t'ataquen. Són molts bons en l'u contra u».

I finalment, Navarro va treure importància a la dada que apunta un descens d'espectadors al pavelló: «no tinc cap queixa. Passi el que passi, de la mateixa manera que l'equip treballarà fins a l'últim dia, la gent estarà amb l'equip fins al darrer dia».