Segona temporada de la segona era de Joan Carles Pié al capdavant del sènior femení del Sedis Bàsquet, del Cadí la Seu. El tècnic del Masnou, ben arrelat a la capital de l'Alt Urgell, espera que les fades del destí no siguin tan traïdores com l'any passat. I que enguany es puguin classificar entre els equips que pugnaran pel títol.

Si no s'entra al play-off seria un fracàs?

Ni de bon tros. No seria un fracàs. Tot el que es va aconseguint són petits èxits. I a les alçades que estem i després d'aquest últim mes mostrant un nivell molt alt?

O sigui que es busca l'èxit.

Si això no fos esport, seríem la desena o l'onzena plantilla de la competició. Però el treball ha estat bo. De fet, l'any passat ja va ser bo. I ara ens ho tornem a merèixer.

Es mereixen ser entre els sis primers però sense haver-s'ho fixat com a repte...

No ho era, no. Quant a capacitat esportiva, econòmica, hauríem de ser l'equip deu o onze. L'objectiu era fer una bona temporada, amb un bon nivell de joc, competitiu. Un equip jove, amb molta jugadora nacional, i treballant perquè vagi evolucionant personalment i dins de la competició.

Però vostè ja se sent còmode, amb aquest tipus de treball.

A mi m'agrada, és amb el que em sento més identificat. M'agraden els reptes, com quan vaig ser a Andorra. Però treballar amb gent jove em motiva.

Arriben a la darrera jornada depenent de vostès mateixos i mateixes però no ha estat fàcil arribar aquí.

Fins que no hem trobat l'estabilitat ens ha costat competir. Però amb la implicació de les jugadores i la capacitat de creixement? l'equip ha anat creixent. Ha estat gratificant, l'evolució.

De finals de febrer cap aquí pot ser rodó.

La segona volta ha estat bona. Quan hem trobat l'estabilitat, no hem acabat de trobar el nostre joc.

Fins a Nadal van fer diversos canvis de peces.

La temporada passada vam estar a un nivell molt alt. Vam perdre algunes peces molt importants. I les jugadores que ens venien a reforçar? buscàvem gent que sumés. Però no ho vam aconseguir. No tenien prou qualitat. Quan tot això s'ha estabilitzat i no hi ha hagut tants canvis?

En resum, ha acabat remant amb la columna vertebral de l'any passat. Les jugadores que quedaven.

Les que sempre han donat i donen la cara.

Més les dues bases, l'alema-nya Svenja Brunckhorst des de l'inici, i l'americana Jude Schimmel, des de primers d'any.

Són dues jugadores que s'han implicat bé. Ens estan ajudant molt.

L'imminent és aconseguir el bitllet per al play-off. Però més aviat o més tard de ben segur li tocarà reconstruir l'equip.

Les jugadores que destaquen en la majoria d'equips acaben rebent millors ofertes. Llavors cal veure què passa. Sempre hi ha qui prova de fer el salt. Però primer esperarem que tot s'acabi.

De fet, acabada la temporada només li quedaran dues jugadores amb contracte (Marta Montoliu i Nogaye Lo)

Exacte, i la gent es va decidint a renovar en funció dels objectius que planteja el club, del que li pots oferir, de com es va confeccionant la plantilla.

I vostè ja té contracte?

No, jo també hauré de parlar de la renovació.

Per poc que li ho posin bé, tot i que no ho diu, no sembla que hi hagi d'haver dificultats per sumar un tercer any al segon cicle Pié.