El València Basket i Rafa Martínez hauran d'esperar per aixecar el títol de l'Eurocup. L'equip que entrena Pedro Martínez no va aprofitar el primer match-ball que tenia per sentenciar la final i sumar el quart títol de la competició en la seva història, el tercer del santpedorenc.

L'Unicaja es va endur el triomf amb més comoditat del que mostra el marcador final. Va ser el clar dominador, aprofitant el factor pista. I es va recolzar, sobretot, en la gran actuació de l'escorta nord-americà Jamar Smith, autor de 20 punts amb un 5/9 en triples. Va ser el botxí dels visitants.

Tant els jugadors del València com el mateix Pedro Martínez reconeixien abans del partit la dificultat de guanyar a Màlaga, on aquesta temporada ja havien sumat dues victòries. Els malaguenys tenien la lliçó ben apresa i sabien que no podien fallar. Jugaven sense marge d'error i van aprofitar l'empenta del seu públic per superar un València més nerviós en el tram final.

Un inici fulgurant

L'Unicaja va aprofitar la càlida rebuda de la seva afició per protagonitzar un inici de partit fulgurant. Els homes de Joan Plaza es van escapar per 13-7 en els primers cinc minuts de partit. El seu domini del rebot i l'encert exterior de Nedovic i Waczynski marcava la diferència. Però el València va saber reaccionar, encara que mai no es va tornar a posar al davant.

El coratge de l'exmanresà Pierre Oriola feia reaccionar els visitants, que no van gaudir de la millor versió de la seva estrella: el pivot montenegrí Bojan Dubljevic només va anotar 11 punts, els mateixos que Van Rossom.

De fet, el valencianista més encertat va ser Guillem Vives, amb 14 punts. Insuficients davant la grapa d'Alberto Díaz, un dels puntals de l'Unicaja amb la seva capacitat de direcció i defensiva.

Al costat del base malagueny va fer un bon partit Jeff Brooks, vital perquè l'Unicaja obrís una escletxa poc abans del descans. Un triple seu des de la cantonada i sobre la botzina situava el 43-34 just abans d'anar als vestidors.

Intent de remuntada

A la represa, el València semblava disposat a plantar cara: parcial de 0-6 per posar la por al cos als aficionats de l'Unicaja (43-40). Però va ser un miratge. Alen Omic va imposar la seva llei a la pintura i els malaguenys aconseguien la seva màxima renda (62-46). El partit semblava decidit. Encara més quan els nervis van jugar una mala passada al València en el darrer quart. Amb 66-55, en ple intent de remuntada, Sato cometia una falta antiesportiva sobre Carlos Suárez, que li acabava de fer un tap. I de nou amb 11 punts de marge per als malaguenys, i només 4 minuts de joc, Pedro Martínez protestava molt una falta en el rebot i li xiulaven una tècnica. Amb 72-61, era la sentència.

Tot i això, el València encara va fer un intent d'acostar-se al marcador que no va inquietar l'Unicaja. La victòria es quedava a Màlaga i la sèrie es traslladava a València, on els locals esperen rematar la feina. Si es proclama campió, Rafa Martínez podrà aixecar el títol davant la seva afició.