«Després de tantes batalles, he decidit deixar de reventar l´ampolla d´aigua contra el terra cada vegada que em canvien, i mullar els companys, els assistents i els espectadors de la primera fila. De llençar tovalloles, de clavar puntades de peu a les banquetes, d´insultar a l´aire. He decidit madurar, senyors». Així comença la carta de comiat de l´argentí Andrés Nocioni, que es retirarà a final de temporada, als 37 anys. Posarà punt final a una gran carrera que va començar a forjar-se fa 17 anys al Nou Congost de Manresa.

L´estiu del 2000, Nocioni va arribar a la capital del Bages cedit pel Baskonia. «Un pas important per al seu creixement», destaca Xavier Garcia, aleshores ajudant de Salva Maldonado. «Va assumir un rol de lideratge malgrat que era la seva primera gran experiència professional. Estava molt implicat. Com a cedit, ja se sabia que faria un camí més enllà de Manresa. Però tots en vam sortir beneficiats».

Nocioni sabia que tenia una gran oportunitat davant seu. «Confiava molt en ell, però necessitava asserenar-se, cosa que encara no ha fet», recorda Ferran Laviña amb sorna. «En Salva Maldonado ho va intentar. Després, a Vitòria, amb Ivanovic, va acabar de fer-ho».

L´argentí va dominar la LEB amb el Manresa però no va assolir l´objectiu de l´ascens. Malgrat tot, va demostrar que estava preparat per competir al màxim nivell. «Tots li vèiem el potencial perquè tenia una capacitat física molt gran. I dominava gràcies a això. Més endavant va dominar a l´ACB perquè es va convertir en un jugador total», destaca Laviña.

De dominar l´ACB a la NBA

De tornada a Vitòria, després d´un any a Manresa, Nocioni es va convertir en un dels líders de l´equip i va conquistar una lliga ACB i dues Copes. Després va fer el salt a la NBA, on va jugar vuit temporades entre Chicago, Sacramento i Filadèlfia. El març del 2012 va tornar a Vitòria. I dos anys després, als 35, va fitxar pel Madrid, on acabarà la seva carrera. «Va aportar el seu gra de sorra a un projecte guanyador. Hi va sumar el seu caràcter», explica Laviña sobre aquesta última etapa de l´argentí amb l´equip blanc.

Un caràcter que ja tenia fa 17 anys, quan va aterrar a Manresa. I Laviña el va patir: «tenir-lo com a rival en un entrenament era insuportable. Això sí, era molt divertit i bon company. I era molt humil». Però tenia un punt feble: «s´havia de controlar perquè es desbordava, era pura energia. Entrenava sempre al màxim. Tenia un potencial enorme, però el dubte era si el podria controlar». En aquest sentit, Fernando Peñarrubia, aleshores delegat, afegeix que «era un noi encantador, molt agradable. Gairebé semblava un júnior quan havia d´ajudar».

Generós amb els companys

Un altruisme que no ha perdut amb el pas dels anys, com recorda l´actual entrenador de l´ICL Manresa, Ibon Navarro, que era ajudant de Sergio Scariolo al Baskonia fa tres anys, quan hi era Nocioni: «recordo que va regalar una tauleta molt cara a Ilimane Diop. Li va dir que era per compensar les trompades als entrenaments. Tenia i té un cor immens».

Nocioni era excessiu jugant i també parlant. No s´arraulia davant ningú, com explica Peñarrubia: «recordo un dia que, en meitat d´un temps mort, va esbroncar Torraye Braggs, un jugador que intimidava molt. Alguna cosa feia que no agradava a Nocioni».

«Es parlava de l´ADN Manresa, i ell era un jugador que s´hi ajustava. Després es van buscar jugadors així. Feia aixecar el públic», recorda amb nostàlgia l´exdelegat del conjunt manresà. «Talent no en té gaire, és tot caràcter. Sempre deia que Dusko Ivanovic li va prendre anys de carrera però també va treure el millor del que tenia dins», assegura Ibon Navarro.

Un palmarès espectacular

Del seu caràcter guanyador se´n va aprofitar, i molt, la selecció argentina, amb qui va guanyar els Jocs Olímpics d´Atenes 2004. A més, va penjar-se el bronze a Pequín´08 i va aconseguir la medalla de plata del mundial 2002.

Un palmarès que va continuar creixent al Reial Madrid: dues Lligues, tres Copes i una Eurolliga de la qual va ser designat el millor jugador de la Final Four. «Quan entra a la pista, passen coses», alerta Ibon Navarro abans de sentenciar: «espera, que encara no ha acabat l´any». Nocioni no ha dit l´última paraula.