El desastre del Barça a Màlaga, on els blaugrana van obtenir una der-rota que els deixa gairebé impossible el títol de lliga, va provocar moltes víctimes. Més enllà de la infausta i repetitiva exhibició de l'àrbitre Gil Manzano, la realitat és que el conjunt de Luis Enrique va obsequiar la seva afició amb un altre duel desesperant, en què no va aprofitar l'empat del Madrid per passar a dependre d'ell mateix. El tècnic asturià va ser durament criticat per les rotacions i, novament, jugadors no gaire ben vistos pels seguidors, com Mathieu, que va badar en el primer gol, i André Gomes, canviat a la segona part, van ser assenyalats com a culpables.
El cas del portuguès ja és re-corrent. Es tracta de l'únic jugador que ha estat escridassat aquest any al Camp Nou. El seu fitxatge, pel qual es van desemborsar 35 milions d'euros, va ser un caprici de l'entrenador, que l'ha intentat situar de titular a la mínima oportunitat. Ell, però, ha respost amb actuacions directament deficients, fluixes, irrellevants i, sovint, contemplatives.
Un dels defectes d'André Gomes que més irrita els aficionats és la seva falta de sang en algunes accions. En els xocs sol arronsar la cama i gairebé no intercepta pilotes. Aquesta situació és dramàtica per a un centrecampista de l'actual Barça, que ha de robar l'esfèrica ràpidament per intentar fer-la arribar amb rapidesa al trident. A més, les seves xifres de precisió en la passada són altes, però aquesta circumstància sol ser a causa que exposa i arrisca poc i fa passades horitzontals. A més, ha tingut la mala sort, o la falta d'encert, de no rematar bé accions que haurien pogut fer canviar-ne la percepció, com dos un contra un en Champions a Manchester i París, o dissabte mateix, a la Rosaleda ,després d'una gran passada de Messi.
Se sabia què es fitxava
Ara tothom sembla sorprendre's del fluix rendiment del portuguès, però la realitat és que ja s'havia de saber què es fitxava. Si mirem les dades de cinc variables del joc en què cal que els jugadors tinguin desig i intensitat, l'exjugador del València hi surt perdent.
Fent una classificació dels nou jugadors de la plantilla que solen actuar al centre del camp, André Gomes és dels pitjors a l'hora de fer entrades al contrari, d'interceptar la pilota o de guanyar duels amb la pilota a terra. També es mostra la seva irrellevància a l'hora de donar passades clau, aquelles que poden provocar oportunitats de perill per al contrari. Millora, això sí, en duels aeris, i això és perquè un dels motius pels quals Luis Enrique li té fe pot ser la seva alçada, 1,88 metres, sensiblement superior a la de la mitjana de la plantilla.
Però aquestes xifres no són gaire diferents a les que tenia al seu club d'origen. Si mirem les estadístiques del suport superior, al València també era dels pitjors en totes aquestes variables. Només millorava en la de passades clau, ja que hi tenia més protagonisme i més confiança de la que ha demostrat al Camp Nou.
Una altra dada a tenir en compte és que l'estiu passat va quedar campió de l'Eurocopa amb Portugal, però el seu paper va ser gairebé residual a partir del partit de vuitens de final contra Croàcia. El tècnic, Fernando Santos, va preferir homes de múscul com Joao Mário, Renato Sanches, William Carvalho i André Silva per acompanyar els habitualment poc treballadors en defensa Nani i Cristiano Ronaldo.
Al Barça passa una cosa similar. El trident ho hipoteca tot i els centrecampistes han de pressionar, robar pilotes i fer quilòmetres per adaptar-se a aquest estatus. André Gomes no és d'aquest tipus de jugador, però fins i tot Iniesta es va saber reinventar fa uns anys per adaptar-se a aquest ecosistema. El portuguès haurà de fer el mateix per canviar una tendència que va camí de fer efímer el seu pas com a jugador del Barça.
