? Abel Ávila és un ocell engabiat que vol seguir volant cel amunt encara que la parcel·la d'aire sigui massa petita per estendre les ales. El 2014 la malaltia visual de la retinosi pigmentària li va empitjorar i va deixar de fer els entrenaments de llarga durada a fora de les pistes i es va haver de conformar en exercitar-se únicament a les instal·lacions de l'Avinent. «Els canvis de llum, passar de zones amb sol a zones amb ombra, em mata. Ara tardo molt a adaptar-me, i m'enlluerno amb molta facilitat. Abans me n'anava fins al Gorg Blau, però al final em desviava del camí i algun cop havia xocat amb arbres, bicicletes i un cotxe. Però sortia amb por, crispat, i quan acabava de córrer tenia molt mal a les cervicals per la tensió. I m'ho vaig plantejar: o em quedava entrenant a les pistes o practicava algun altre esport». La passió per l'atletisme mana «però fer entrenaments llargs a la pista cansa molt psicològicament. Si tingués un guia que m'acompanyés, m'agafaria de la corda i podria sortir, però no seria el mateix».