Un Manresa de dues cares. Això és el que es va veure ahir al municipal de Ripollet. Amb el punt sumat, l'objectiu d'evitar la sisena plaça per la cua és més a prop. És cert que el Sant Cugat sencara marca la línia del descens amb la mateixa diferència de punts que el separava del Manresa en l'anterior jornada, però ara només queden nou punts en joc. Després d'una primera part en què el Manresa va estar absent, a la represa va tornar l'equip de les dar-reres jornades i va manar davant el seu rival.

El Ripollet va sortir amb més empenta, conscient del què es jugava. I aviat arribaria el primer gol de la matinal (6'). Arran d'una sacada de banda, la pilota va caure a peus d'un exmanresà, Vicente Bermúdez, i aquest va sorprendre Roman amb un xut des de fora de l'àrea que es va colar molt ajustat al pal esquerra de la porteria manresana. Malgrat el gerro d'aigua freda tan matiner, el Manresa no es va descompondre i va respondre amb uns bons minuts de futbol col·lectiu, encara que sense posar en problemes la porteria d'Uri. El partit va derivar en una trava contínua.

Les seguides interrupcions van impedir que es visquessin arribades a les àrees, i molt menys ocasions de gol, encara que un parell sí que s'en van viure. Primer quan Cadmo va guanyar l'esquena de la defensa manresana i es va presentar sol davant Roman, però la sortida a temps de l'inquilí de la porteria visitant va evitar el mal tràngol d'una segona diana vallesana (32'). I un parell de minuts abans del descans, una bona centrada d'Albert Juste, per la banda dreta, la va rematar de manera franca Joshua, però el seu cop de cap va sortir per la línia de fons.

La recepta prescrita per Albert García als seus deixebles al descans va tenir la resposta desitjada i el millor Manresa va sortir a escena per menjar-se el seu rival, en uns segons 45 minuts pletòrics. Malgrat que la primera ocasió de perill es va viure a la porteria de Roman, arran d'un llançament de falta que va sortir molt a prop del pal (49'), el Manresa es va fer amb les regnes del partit de principi a fi del segon període. També és cert que, malgrat l'incontestable domini visitant, no hi van haver gaires ocasions de gol.

Empat de Joshua

La millora en el joc manresà, per fi, es va veure reflectida en el marcador gràcies a un gol de traca i mocador de Joshua. Sacada de banda al costat esquerra de l'atac manresà; Solernou treu cap a Joshua i aquest, sense que la pilota toqués a terra, engalta una volea que es va colar per l'escaire. Però el Manresa en volia més i no va cedir, en cap moment, la possessió de la pilota al seu rival, que va reduir el seu balanç ofensiu a pilotes parades. Tota la resta d'intents vallesans van topar amb una defensa crescuda i infranquejable. Roger Herms va estar a un pèl de sentenciar el marcador quan es va presentar tot sol davant Uri, al vèrtex de l'àrea petita, però la seva rematada a boca de gol va sortir massa creuada, quan només havia d'empènyer la pilota a un costat del porter (69').

El Manresa tenia controlada la situació, però no tot era dat i beneït. És més, a falta de tres minuts pels 90 minuts reglamentaris (a pilota parada, és clar), l'àrbitre, a instàncies del seu assistent, va assenyalar fora de joc en una rematada que va colar-se dins la porteria de Roman i que els aficionats del Ripollet van cantar com a gol. Fins al final (es van jugar cinc minuts d'afegit), el Ripollet va topar contra un mur.