Luis Enrique Martínez dirigirà aquest dissabte, per última vegada, al Barcelona, en una nova final on tindrà l'oportunitat de tancar, amb el seu novè títol, la seva etapa com a entrenador blaugrana.
El tècnic asturià se'n va a casa després de completar tres anys d'èxit, però amb un palmarès decreixent. I és que, si en la seva primera temporada va sorprendre guanyant el triplet (Lliga, Lliga de Campions i Copa del Rei) i va sumar quatre títols més en la segona (Lliga, Copa, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs), en la campanya del seu comiat només ha conquistat, de moment, un trofeu menor: la Supercopa d'Espanya.
La Copa del Rei és, per tant, l'últim bàlsam que queda a Luis Enrique per curar les ferides d'aquest curs, on el seu equip no ha sabut competir ben lluny del Camp Nou quan van arribar els encreuaments a la Lliga de Campions i ha desaprofitat, indolent, l'ocasió de reeditar el títol de Lliga.
Se'n va el de Gijón deixant la sensació que ha desaprofitat aquest any una gran oportunitat per acabar sense estar-se de res la seva etapa blaugrana, amb tres Lligues en tres anys que haguessin allargat l'hegemonia del Barça en el futbol espanyol.
Però encara li queda a Lucho la possibilitat de fer el tres de tres a la Copa del Rei i anar-se'n havent conquistat 9 títols de 13 possibles, un currículum a l'abast de molt pocs.
Després del 3-1 a la final contra l'Athletic Club (Camp Nou, 2015) i el 2-0 al Sevilla en la pròrroga de l'any passat (Vicente Calderón, 2016) el seu equip torna a Madrid per tancar, en el mateix escenari, el seu cercle virtuós en el torneig del KO, aquesta vegada contra el Deportivo Alavés.
En aquesta competició, Luis Enrique només ha perdut un partit (2-1 contra l'Athletic, en l'anada dels vuitens de final d'aquesta temporada) dels 26 que ha dirigit com a entrenador del conjunt blaugrana.
La versió copera del seu Barça ha aconseguit 21 victòries i ha sumat 4 empats més, marcant 82 gols (3,15 per partit) i encaixant 18 (0,69 per partit).
Es podria dir, per tant, que aquest és el trofeu fetitxe de Luis Enrique, que dissabte intentarà emular el comiat que va tenir Pep Guardiola el 2012.
L'ara entrenador del Manchester City va tancar una etapa de quatre anys a la banqueta del Barcelona guanyant, al Calderón, la seva segona Copa del Rei que, a la fi, adornaria el seu palmarès amb el seu catorzè i últim títol com a preparador culé.
També com Pep, Luis Enrique ha decidit, de forma unilateral, posar punt final a una relació de desgast. El que irremeiablement es pateix en aquesta espècie de cadira elèctrica que és la banqueta del Camp Nou.
I és que el seu equip ha anat perdent, a poc a poc, fiabilitat, identitat i estil fins a viure gairebé exclusivament de la inspiració del seu trident ofensiu i sobretot de la genialitat de Messi.
El mateix trident que aquest any va liquidar les eliminatòries prèvies contra l'Athletic, la Reial Societat o l'Atlètic de Madrid i al qual no podrà encomanar-se contra l'Alabès, ja que Luis Suárez veurà la final des de la grada en estar sancionat.
Luis Enrique va declarar, després de dirigir el seu últim partit de Lliga, que va venir al club català per ser un líder i això és justament el que ha estat.
Ara falta saber si l'últim partit que es recordarà del seu Barça estarà a l'altura del seu lideratge i se n'anirà amb un últim títol sota el braç, el novè dels tretze que podia haver guanyat.
