És complicat que Kilian Jornet ja sorprengui ningú, però ell s'entesta a superar-se. Ahir, el país es va despertar amb la notícia que el ceretà havia aconseguit arribar al cim de la muntanya més alta del món, l'Everest, de 8.848 metres, a una velocitat estratosfèrica. Jornet va trigar només 26 hores a cobrir el trajecte entre el camp base de la muntanya, situat a 5.100 metres, i el punt més alt del planeta. A més, ho va aconseguir, com sol fer, sense l'ajut d'oxigen artificial, sense utilitzar cordes fixes i d'una sola tirada de 26 hores. I a sobre, es va saber posteriorment que havia ascendit amb molèsties estomacals que li havien alentit la marxa. Sempre se li podrà retreure, fins i tot per retreure alguna cosa, que en la tornada va haver de parar el rellotge al camp base avançat, a 6.400 metres, i no als 5.100 de partida, ja que no es trobava en perfectes condicions.
Per la ruta tradicional
Aquest nou rècord d'ascensió a l'Everest forma part del projecte Summits of my Life, que va començar el 2012 i que ha portat el ceretà a tot un seguit de munta-nyes significatives. L'Everest era una espina clavada des que l'any passat no hi va poder ascendir per culpa del terratrèmol que va afectar el Nepal. Ahir era el moment i, per aconseguir el seu objectiu, Jornet va triar la cara nord, la via tradicional d'atac d'unes expedicions que solen trigar quatre dies a assolir allò que ahir ell va fer en poc més d'un.
Així, dissabte a la nit, a les deu, hora local, va iniciar l'assalt des de l'antic monestir de Rombuk i va trigar quatre hores i 35 minuts a arribar al camp base avançat, a 6.400 metres. Allà va descansar un parell d'hores de l'esforç i va iniciar el tram definitiu. En pujar va ser acompanyat durant un tram pel fotògraf francès Sébastien Montaz-Rosset, que durant el diumenge va informar que estava en bones condicions i que ho tenia tot de cara per aconseguir-ho. El mateix Jornet explicava ahir que «era important arribar fresc als 8.000 metres si volia tenir l'oportunitat de fer el cim. Per això sabia que a la primera part havia d'anar regulant i guardant forces». Així, havia deixat una part del material tècnic al camp base avançat i se'l va endur per a la part més tècnica, a dos quarts de cinc de la matinada, sempre en hora nepalesa. Amb Montaz va arribar al camp 2, entre 7.600 i 7.800 metres, i allà va arribar un convidat inesperat.
El virus estomacal
Ja feia una estona que Jornet s'havia començat a trobar dèbil i amb un fort malestar a l'estómac. Per això es va aturar durant un quart d'hora al camp 3 (8.300 metres) per descansar. Ahir explicava que «no em trobava gaire bé i avançava molt lentament. Cada pocs metres m'havia d'aturar, ja fos per vòmits o amb rampes. Malgrat tot, estava ben adaptat a l'alçada i vaig continuar».
Va superar aquest moment i, just a la mitjanit, arribava al cim, en una nit clara, sense núvols, ni vent. Jornet ho relatava: «vaig veure una posta de sol espectacular i, finalment, vaig arribar al cim. Estava sol però veia llums de frontals tant a la vessant nord com a la sud d'expedicions que començaven l'ascens. De seguida vaig començar a baixar per poder arribar el més aviat possible al camp base avançat». Abans, però, va tornar a parar al camp tres per descansar-hi una estona.
En arribar al camp base avançat, dotze hores i mitja més tard, Kilian Jornet va donar per acabat el repte, ja que no es trobava en perfectes condicions. Havien transcorregut 38 hores des de la sortida a Rombuk. Moltes de les imatges van ser gravades per Montaz, un guia de muntanya reciclat a càmera, que va arribar fins als 8.200 metres.
L'aventurer va destacar ahir l'aclimatació durant un parell de setmanes, amb l'ascens al Cho Oyu inclòs, com a clau per a l'èxit d'ahir, una fita a l'abast de gairebé ningú, una altra gesta d'un mite de només 29 anys.
