Com si d'un llibre es tractés, el recorregut de Leo Messi al Barça ha anat superant capítols. Del pròleg que van significar els seus anys amb Frank Rijkaard, es va passar a la història de la dar-rera dècada, pròpiament dita. Aquesta va tenir l'arrencada potent dels quatre anys de Pep Guardiola, va passar pel drama de la temporada de Tito Vilanova, l'episodi de terror al costat de Gerardo Martino i les pujades i baixades, com si d'una relació d'amor-odi es tractés, de Luis Enrique. Avui s'inicia un altre capítol amb la previsible confirmació del fitxatge d'Ernesto Valverde, després de la junta directiva del club. Els aficionats esperen que no sigui l'episodi final d'una història que, més enllà de companys d'aventura i de tècnics, és la de l'argentí.

El comú denominador

Perquè tot i que la temporada que va finalitzar dissabte pel Barça no es pot considerar esplèndida, amb el títol de Copa guanyat contra l'Alabès i la Supercopa de l'estiu davant del Sevilla, aquestes dues conquestes suposen anar augmentant una col·lecta que fan del blaugrana el millor equip de la darrera dècada. Fins i tot si el resum es centra en els darrers nou anys, dels 54 títols en joc el Barça, sempre amb l'argentí, n'ha sumat un total de 26, el 48,1% del total, gairebé la meitat.

Si fem un resum d'aquestes competicions guanyades, el Barça s'ha endut 6 lligues, 5 Copes ,6 Supercopes d'Espanya, 3 Lligues de Campions, 3 Supercopes d'Europa i 3 Mundials de clubs. Gairebé és una xifra igual a la dels campionats que ha deixat de guanyar: 4 lligues, 5 Copes, 4 Supecopes d'Espanya, 6 Lligues de Campions, 6 Supercopes d'Europa i 6 Mundials de clubs. I dissabte va quedar clar que l'argentí és part fonamental d'aquestes victòries, més enllà de l'entrenador que hagi tingut al costat. Passa, però, que la temença en l'afició és que a partir del mes que ve, quan el crac farà trenta anys, aquests anys daurats vagin de baixada.

Canvis imprescindibles

Luis Enrique va ser clar, després de guanyar la Copa davant de l'Alabès, en assegurar que «jo mateix vaig decidir marxar. Penso que aquests jugadors necessiten estímuls constants i ara era el moment de parar. Segons el meu punt de vista m'anirà molt bé a mi i també a l'equip».

Perquè el que ha quedat clar aquesta temporada és que hi ha perill que l'era Messi vagi de baixada si no hi ha una sacsejada. Més enllà de decisions arbitrals denunciades per Piqué favorables o no al Reial Madrid, la veritat és que el Barça ha demostrat una inconsistència que no el deixaran tornar a ser el número 1 si no es soluciona. Els problemes en el lateral dret, en el centre del camp [on Iniesta encara no ha assegurat que vulgui renovar i, encara que ho faci, caldria falta algú més jove i de talent] i l'excessiva dependència del trident fan que el Barça s'hagi de reformular per capgirar aquesta tendència.

El millor dels blaugrana en la darrera època és que s'han anat reinventant, però també és cert que cada vegada aniran quedant menys elements de l'equip tipus que va donar grans alegries. Del nucli dur de tota la dècada, dissabte només es distingien Piqué, Busquets, Iniesta i el mateix Messi. La feina de Valverde serà la de rejovenir l'equip i la de la directiva, molt tocada pels darrers escàndols de Sandro Rosell, la de saber dur a terme aquesta renovació. Com a mínim, hi ha la seguretat que Messi té contracte fins al 2018, però hi ha el perill que, si no l'envolten d'un grup guanyador, prefereixi fins i tot no continuar.