Divendres es va acomiadar públicament del CE Manresa en un acte organitzat pel club, conjuntament amb un company seu, Javi Rebollo. Als 31 anys, Riki Sánchez, de Sant Joan, deixa, el club manresà després de 22 temporades i més de 500 partits jugats.
La decisió de deixar-ho ha estat molt meditada en el temps?
Ja fa mesos. Fins i tot, aquesta mateixa temporada, quan va haver-hi el canvi d'entrenador i van arribar molts jugadors nous, en un ambient enrarit, ja vaig pensar en plegar. Amb Dani Fernández ens entrenàvem tres dies i amb l'Albert Garcia, quatre. Això era molt sacrificat perquè començo a treballar amb la furgoneta a 2/4 de 4 de la matinada i molts entrenaments acabaven gareibé a les 11 de la nit. Però com que la situació de l'equip no era la millor esportivament parlant, vaig pensar que no podia marxar deixant el CE Manresa en posició de descens. Per això he esperat a final de temporada per acomiadar-me. Només em sap greu no haver-ho pogut fer a Tercera Divisió, categoria en la qual vaig començar; i també no haver pogut jugar mai en Divisió d'Honor en futbol base.
El problema és el rendiment?
Quan vaig sentir que el club es volia professionalitzar ja vaig veure que no entraria en els plans de l'entitat perquè no podria rendir el que de mi s'espera. Sigui com sigui, estic molt agraït a la meva família que m'hagi donat suport sempre en la pràctica del futbol.
Creu que l'haurien fet fora si no haguéss pres la determinació de deixar el club?
És possible, però no sé exactament quina decisió haurien pres.
Ara és moment de fer balanç. Quin recorda com a millor moment al CE Manresa?
Tots els ascensos, en especial el que vam aconseguir fa pocs anys a Primera Catalana; també el títol a la Copa Catalunya.
I el pitjor?
Aquí haurien de tirar molt enrere i va ser en la darrera temporada de cadet. Jugava a l'A i va baixar de categoria; cap al final de la lliga ens van fer anar al B per salvar-lo, i també va descendir i, a més, el cadet C, que estava per pujar, tampoc no ho va aconseguir. Va ser un curs dolent.
Com va ser l'arribada al CE Manresa, quan encara era un nen, fa més de vint anys?
Feia poc que havíem aterrat al Bages des de l'Hospitalet. Tenia 7 anys i anava a escola a Sant Salvador de Guardiola. Un dia vaig arribar a casa i la meva mare em va preguntar si havia fet alguna malifeta perquè havia trucar el director del col·legi. Jo li vaig dir que m'havia portat bé. Van anar a parlar amb el responsable de l'escola i aquest els va dir que m'havien d'apuntar a un club de futbol perquè al pati només volia jugar amb nens més grans. El mateix director va recomanar als meus pares el CE Manresa. Era a mitja temporada i un dia ens vam presentar amb el meu pare a les instal·lacions del Congost. Allà ens va atendre el José Antonio Sánchez, el que ara és el delegat del primer equip. Aquell cap de setmana ja vaig debutar amb els benjamins a La Salle; ens entrenava precisament ell mateix, José Antonio Sánchez. En aquella època, els benjamins encara jugaven a futbol 11, no com ara que ho fan a futbol 7. Vaig començar de lateral dret, però amb els anys, he jugat en moltes altres posicions, al mig del camp, a dalt a les bandes i fins i tot de davanter. Em sembla que només m'ha faltat jugar de central i de porter. M'agrada el futbol i sempre he jugat on ha fet falta a l'entrenador. D'ells, de tots, he après alguna cosa.
En un moment donat va decidir marxar al Gironella.
Va ser una etapa en la qual es va tirar la casa per la finestra i es van quedar a deure molts diners als jugadors; l'ambient estava molt enrarit. Primer es va baixar de Tercera Divisió a Primera Catalana. Es van fitxar jugadors que després no es podien pagar. Tot estava desestructurat i vam caure a Preferent. El Gironella estava a Primera Regional, l'entrenava el Medina i vam pujar a Preferent, categoria en la qual, l'any següent, vam fer un bon paper. Després de dos anys, l'Avià, que estava a Primera Catalana, em va venir a buscar conjuntament amb el Dani Sucias i el Miki López; també va anar-hi el Sergi Soler des de l'Olesa. Vam fer unes bones campanyes; en la segona temporada, em va trucar el Dani Andreu a mitja lliga perquè s'havia lesionat un lateral. Jo li vaig dir que no era el moment i vaig esperar a final de la lliga per tornar al CE Manresa. L'equip estava a Segona Catalana i el curs següent vam aconseguir l'ascens a Primera Catalana.
Les darreres temporada ha estat el capità del CE Manresa, com ho ha portat?
Molt bé perquè hi ha bona gent al vestidor, i amb la junta, l'enllaç amb la Lluïsa Tulleuda també ha estat molt correcte. No hi ha hagut problemes. Als jugadors de fora hem intentat acollir-los tan bé com hem pogut.
Esportivament, però, aquesta temporada ha estat difícil.
I tant. Hi ha hagut molts canvis i s'ha complicat tot, però al final s'ha acabat molt bé. Ara bé, tal com estàvem al final, hauríem pogut lluitar per coses més importants. Ara es parla d'un projecte ambiciós per a la propera temporada. Crec que poden aconseguir l'objectiu de pujar a Tercera Divisió, que és l'espina que jo tinc clavada.
És una retirada definitiva?
Al nivell del CE Manresa, segur. M'agradaria continuar fent esport, ho tinc clar, però ja veurem com i en quin lloc
Es veu d'entrenador?
De moment no m'hi veig de cap de les maneres fet de tècnic. No m'atrau aquesta tasca. M'agrada més seguir el meu fill de 7 anys, que juga al Joanenc
