«M'agrada dir que sóc afortunada i que gaudeixo de la vida». Caitlyn Ramírez és el primer fitxatge no estatal del Sedis Bàsquet. Nascuda fa 22 anys a Shawnee -una ciutat descendent d'una tribu ameríndia-, a l'estat d'Oklahoma, Ramírez ha d'esdevenir un dels referents interiors del conjunt de la Seu d'Urgell gràcies als188 centímetres d'alçada i la seva força i corpulència.

Com se sent després d'haver decidit fer el salt a la lliga espa-nyola i de signar contracte pel Cadí la Seu?

Em sento bé i em sembla que és un pas bo per anar endavant. Per això he firmat. Ara podré gaudir del meu estiu, però alhora em prepararé per aconseguir estar a punt per jugar amb el millor del millor allí.

Quan va rebre l'interès del Sedis Bàsquet?

Doncs miri, parlàvem i parlàvem amb el meu agent. I un parell de setmanes després de començar a fer córrer un vídeo amb alguns dels meus millors moments, vaig rebre un correu electrònic. Un dels clubs d'una de les millors lligues s'interessava perquè jugués amb ells. Vaig fer la meva pròpia recerca i no vaig sentir res més que no fossin paraules bones.

Què sabia de la lliga, del club, i de la ciutat?

La veritat és que no en sabia gran cosa fins que vaig rebre l'oferta del Sedis. Vaig buscar informació sobre la lliga i, per exemple, ara tinc clar que es tracta d'una competició on es juga amb un ritme físic i de joc força alt, però res que no pugui manejar.

Li va costar molt decidir-se?

El club estava a punt per fitxar-me des del mateix moment que em va contactar. He de reconèixer que, en certa manera, he gaudit de viure un procés tot ell estressant. Entre intercanviar detalls amb el meu agent, parlar-ne, i buscar una mica d'informació, potser tot plegat va trigar una setmana.

Què espera de la propera temporada i del seu futur immediat una vegada arribi a la Lliga Femenina espanyola?

Espero sentir-me empesa a ser absolutament millor cada dia que passi. Espero treballar fort i poder comprovar que estic a punt, preparada, per poder assolir el nivell que hi ha a la lliga. També espero ser capaç de poder fer exactament allò que els entrenadors pretenguin de mi. I sobre el futur? el futur queda molt lluny! Per tant, el que vull és aprendre tant com pugui, ser millor jugadora tant com sigui possible, continuar fent el que estimo? i guanyar partits!

Parli'm de vostè mateixa com a basquetbolista. Què n'opina, de la seva carrera fins ara?

Sempre sempre he volgut ser jugadora professional de bàsquet. I sempre he tingut en ment seguir els passos de Candace Parker, una jugadora de les Sparks de la WNBA. Així que el fet d'aconseguir aquesta oportunitat, d'arribar al Sedis, és un pas més per aconseguir fer realitat els meus somnis. De poder jugar algun dia amb jugadores increïbles que jo he vist créixer des que eren a la universitat.

Espera molts canvis en la seva vida?

Tinc clar que una vegada sigui a l'estranger tot serà diferent. Només entre haver d'aprendre una llengua nova i un estil de joc diferent ja seran molts canvis. Vull saber, conèixer tantes coses com sigui possible, i sé que la majoria seran diferents. Però és que per això he signat. Per poder aprendre i ser millor com a persona i com a jugadora.