Kilian Jornet: «la por és el què ens fa sobreviure»

Jornet (1987) acredita en el seu historial sis Copes del Món de carreres per muntanya, campionats d'Europa en esquí extrem i de muntanya i rècords d'ascens i descens de cimeres com la de l'Aconcagua, Mont Blanc o Kilimanjaro, dins del seu projecte personal 'Cims de la meva vida'.

Com s'explica pujar a l'Everest dues vegades en una setmana?

La meva idea no era pujar dues vegades, però durant el primer ascens vaig tenir problemes gàstrics i baixant ja anava pensant que hi hauria una altra finestra de bon temps als cinc dies i disposava de temps per a l'expedició. Vaig pensar que si em recuperava i em trobava bé, no volia quedar-me jugant a les cartes i que alguna cosa hauria de fer.

Ha pujat sense oxigen i sense cordes fixes. Per què?

Fer el cim o no és una anècdota. Per a mi l'important és la manera de pujar. Podia aprendre molt més si no feia el cim d'aquesta manera que si arribava a dalt d'una altra manera. Era important pujar així perquè ets tu el qui puges i prens les decisions, encara que sóc conscient dels risc que prens.

Aquesta classe d'alpinisme és una filosofia de vida?

És una forma de fer les coses en la qual és més important el com que els objectius. M'agrada fer les coses d'una manera el més ecològica i econòmica possible. En no portar portadors, campaments d'altura i ser tan minimalista, redueixes els costos. M'agrada fer les coses de manera senzilla.

L'Everest era un repte o un somni?

És un somni que es converteix en repte. El somni és una cosa que et fa vibrar, que et fa sentir una emoció quan penses en això i es converteix en repte amb entrenament, preparació i logística per intentar-ho.

Com és l'Everest de nit?

Va ser preciosa la posta de sol. Estava uns 300 metres per sota del cim i la segona vegada just sota. És bonic veure que el dia s'apaga i penses que tens tota la nit per a tu. Després al cim hi ha una sensació de satisfacció profunda, però tampoc no hi ha una emoció forta perquè no tens força per molt més i cal pensar en la baixada.

Què opina de les expedicions comercials a l'Everest?

Tot és legítim mentre respectis el medi ambient. No hi ha una forma correcta i una altra incorrecta d'anar a l'Everest. Cada persona pot pujar de la manera que vulgui, amb les seves motivacions i assumint els riscos que cregui. Cadascun ha de saber per què puja. El que sí que cal ser és sincer, perquè hi ha moltes coses que no es diuen sobre com es fa. A mi pujar amb oxígen no m'aporta res.

Amb l'Everest conclou el projecte 'Cims de la meva vida'?

Sí. El més bonic és veure tot el que he après i la gent que ha estat al meu camí, com els meus mentors. Estic satisfet del què he fet però tanco un projecte i vull obrir altres portes.

Es planteja seguir escalant vuitmils?

Tinc ganes de seguir fent muntanya. No sé quin projecte ni quan. Ara tinc la temporada de carreres per muntanya i a l'estiu vull pensar, encara que sí que tinc ganes de tornar a l'Himàlaia perquè es poden fer coses interessants.

Ha sentit alguna vegada por real?

Moltes vegades. A la muntanya, a casa meva, a l'Himàlaia o als Alps. He pensat diverses vegades 'avui això està malament i cal donar la volta'. La por és el que ens fa sobreviure, perquè si no tinguéssim por estaríem al cim d'un barranc i saltaríem. La por ens fa seguir a la vida. D'una altra banda cal ser racional i pensar que tens la capacitat física i tècnica i l'experiència per fer alguna cosa, però també saber si comporta perill. Quan hi ha risc pot haver-hi tensió, però cal separar l'emoció de la raó per oblidar-te de la por.

Ha vist la seva pròpia mort de prop?

Hi ha hagut moments en que ha estat a prop amb algun accident en el qual han mort companys. També dues o tres vegades he arribat a casa i he pensat 'has estat gilipolles'. He assumit riscos que no hauria d'haver assumit.

Té un fort vincle amb el poble nepalès. Com va el projecte de restauració de cases a la Vall del Langtang?

He estat sis o set vegades al Nepal, hi tinc amics allà i és brutal la força que tenen. Estan al costat de la Xina i l'Índia, que els asfixien quan volen. Fa dos anys, després del terratrèmol, els van tallar el petroli durant gairebé un any i econòmicament van patir molt, però miren amb optimisme les coses. Tenen un problema però volen fer-ho millor i aquí per colloneries fem grans drames. El projecte s'està acabant, ha entrat turisme a la vall i comença a arribar els diners i a tornar la normalitat.

Queda menys d'un any per als Jocs Olímpics d'hivern. Li agradaria participar en uns si es donés el cas amb l'esquí de muntanya?

Per al 2022 segurament sigui olímpic l'esquí de muntanya. De jove era una il·lusió molt gran i ara ho veig com una doble balança. D'una banda la part maca que l'esport sigui reconegut i per un altre pot passar com la bicicleta de muntanya, que van canviar el format de competició. Si per ser olímpic han de canviar el format i ja no és esquí de muntanya perdrà tota l'essència i no valdria la pena.

Ha viscut a Espanya, a França i ara a Noruega. Com és la seva vida allà?

Fa un any i mig que visc allà. Hi ha molt poca gent i això, per exemple al desembre, fa que et trobis tres persones en un mes. Amb això treballes mentalment molt més aquest aspecte per a l'alpinisme. A més, Noruega és un país que té pocs problemes en general i no hi ha descontentament com aquí a Espanya pels temes de corrupció, que al final creen inseguretat. Es nota que hi ha més tranquil·litat i això fa que la gent es respecti més.

Viu en una casa o en un refugi?

Estem en una casa prop d'un poble, a sis quilòmetres.

Com es veu des de fora la situació política que viu Espanya?

No s'entén gaire perquè allà veus que el primer ministre viu en un pis de trenta metres i va a treballar en transport públic, o un polític roba un bitllet de l'autobús i dimiteix. Després miren aquí i pensen, com és possible. Socialment és difícil d'entendre el que passa en general perquè veus com l'extrema dreta està pujant en tots els països europeus. També ho veus als Estats Units, Anglaterra amb el Brexit o França amb Le Pen. Veus que es fa un discurs de la por i s'extremen posicions que provoquen que sigui més difícil la convivència entre pobles. Veus que es crea odi i això no és positiu per a les generacions.

Quina opinió té sobre el moviment polític de Catalunya?

No sóc nacionalista. Quan era petit volia que la Cerdanya fos independent perquè estava fart que la gent de Barcelona pugés els caps de setmana i hagués soroll (rialles). Viatjant t'adones que les fronteres, els països i la política haurien de ser artificials. Veus una frontera i no hi ha res. Entenc que veient com ha anat la política espanyola els últims deu anys s'han fet recessos en temes d'ecologia o amb la Llei del sòl. Estem al 2017 i sembla que anem tirant enrere. La Transició es va fer de manera pacífica, però no pots dir que ahir estàvem matant-nos i avui no passa res. No s'entén que tants anys després no hi hagi hagut judicis pel franquisme i hi hagi gent que segueixi ocupant llocs de gran responsabilitat i no hi hagi hagut judici moral. No és com a Alemanya, que hi va haver una ruptura. Es va dir que estava malament una cosa i no es podia tornar a fer. Aquí es va dir 'd'acord, no ha passat res i ara som tots amics'. Totes aquestes situacions més el fet d'altres provoquen que et diguin l'opció de fer un país nou que potser pot ser millor... el problema és que el govern espanyol no diu que us quedeu perquè us oferim això. Diu que no us en podeu anar per collons. No et donen una altra opció. Intenta negociar si ets llest. Què és millor?

Quins són els seus plans per a aquest any?

Tinc la Marató del Mont Blanc a Chamonix, vull fer alguns ultres als Estats Units o França i l'Ultra Pirineu. Després d'estiu prepararem una pel·lícula sobre l'Everest que demandarà temps i a l'hivern miraré quin em ve de gust de carreres i projectes de muntanya.