«La clau de la victòria ha estat jugar en equip i fer que tothom se sentís involucrat»

Quin sentiment té, hores després de ser campió?

De satisfacció serena. De la mateixa manera que intento no caure en la desesperació quan les coses no funcionen, també miro de no perdre el control quan van bé. Evidentment estic molt content i la festa a València serà emocionant, però m'ho prenc amb serenor. Encara no he tornat a veure el quart partit de la final, suposo que llavors me'n faré la idea.

Quina ha estat la clau perquè el València sigui campió?

La feina de jugar en equip. En aquest play-off hem pogut utilitzar deu jugadors, ja que dos estaven lesionats, i el fet que tots ells se sentissin útils els ha donat molta confiança. Ens hem passat bé la pilota, a les finals hem millorat els percentatges respecte de la lliga i aixó ens ha ajudat molt.

Era essencial aquesta rotació i trobar un ritme alt per enfrontar-se a un rival com el Madrid que pot haver pagat la duresa d'un any tan llarg?

El nostre també ho ha estat, però sí que és cert que el seu més, ja que l'Eurolliga té més partits que l'Eurocup. Durant tota la temporada hem parlat amb el Jaume [Ponsarnau] que era essencial que els jugadors repartissin esforços, hem parlat molt amb ells i els hem involucrat. Si t'hi fixes, el nostre jugador que actua més minuts per partit és el que en juga menys de tots els que en disputen més de la competició, si comptem tots els equips.

En el quart partit de la final, quan el Reial Madrid es va aproximar en el marcador en el tercer quart vostès van mantenir la segona unitat a la pista. Era perquè els titulars arribessin frescos al final?

En realitat tampoc no puc diferenciar gaire les prestacions dels uns i dels altres. Hem pogut tenir molts jugadors en diferents moments dels play-off. San Emeterio ha fet unes eliminatòries espectaculars, però divendres, per exemple, vam trobar Romain Sato en els moments determinants. Jugadors com Sastre o Oriola, amb qui ningú comptava, també van fer un gran partit. Aquesta varietat de recursos ha estat clau.

El moment determinant va ser quan van aconseguir assegurar la seva presència en la propera Eurolliga després que el Madrid eliminés l'Unicaja?

Sense cap dubte. En la primera eliminatòria vam patir molt contra el Barça. Teníem el factor pista a favor, però en els quarts de final és un fet perillós perquè és al millor de tres partits i no pots fallar. Ens va costar molt, però passar ens va donar força i ja vam jugar un molt bon primer partit contra el Baskonia. Posteriorment, el fet que eliminessin l'Unicaja i tinguéssim assegurada la participació a l'Eurolliga ens va alliberar molt.

Deu ser un gran al·licient, per a vostè, entrenar a aquesta competició la temporada vinent.

Sí, però encara no és segur, el nostre contracte s'acaba i encara no ens hem assegut a parlar.

Vol dir que el campió de lliga encara no té assegurat l'entrenador que l'ha fet guanyar?

Ara mateix no, tot i que espero una oferta a partir de la setmana que ve i desitjo que tot es pugui arreglar.

Ha parlat abans de la profunditat de la seva plantilla. Com valora el paper que hi té Rafa Martínez, en ella?

Espectacular a la pista i a fora. És el capità de l'equip i ho és perquè té uns valors molt grans i una mentalitat fantàstica per competir. Ha fet una gran temporada. Ha estat el segon millor tirador de la competició, darrere de Jaycee Carroll, però amb la defensa que li ha fet a la final, superant tots els bloqueigs i duent a terme un gran esforç, l'ha superat.

I amb problemes físics...

Sí. Ell va fer una eliminatòria molt bona contra el Barça però no va poder jugar algun partit contra el Baskonia per problemes a l'esquena. Per sort, a la final l'hem pogut recuperar.

Un altre ex del Manresa que ha destacat és Pierre Oriola. Com valora la seva evolució?

Ens ha sorprès fins i tot a nosaltres. El Jaume ja l'havia entrenat i el coneixia. És molt treballador i disciplinat i ha fet un final de temporada per emmarcar. Estic molt content per ell i penso que si segueix evolucionant pot arribar a cotes a les quals ningú no pensava que arribés.

Ha rebut felicitacions de Manresa?

Sí, i tant. De gent del club, de gent que ja no hi és, de l'anterior president [Josep Vives], de membres de l'equip tècnic. Tots ells m'han mostrat la seva alegria per la nostra victòria.

Vostè ja tenia prou feina, els darrers dies, però suposo que està al dia de la situació del club. Un altre extècnic, Salva Maldonado, va opinar que potser seria bo fer una passa enrere a la LEB per reestructurar-se. És de la mateixa opinió?

Jo no ho tinc tan clar. Ja sabem que el Manresa viu sempre en inferioritat de condicions i que si segueix a l'ACB serà per lluitar per no baixar, però és un lloc amb molta tradició, un equip modèlic i jo voldria que seguís a la lliga.

L'any abans de fitxar pel València hi va ser. Què en recorda?

En tinc un record boníssim. Va costar però vam aconseguir un gran ambient i ens vam salvar contra el mateix equip davant el qual ara hem quedat campions. Poso aquella salvació al mateix nivell que aquest títol, ni que no tingui tan reconeixement.