Nou anys després del seu desembarcament a València, Rafa Martínez va continuar fent créixer la seva llegenda al club de la riba del Túria: el santpedorenc, com a capità, va tenir l'honor d'aixecar la primera lliga de la història del club. Un honor que va voler compartir amb el seu company Sam Van Rossom, lesionat.

El títol de la lliga era la culminació per a una gran feina d'equip i de club, amb molt sabor bagenc. El capità de l'equip triomfador és un santpedorenc. I, a més, altres grans artífexs d'aquesta primera lliga taronja també tenen passat al Nou Congost: des de l'entrenador, Pedro Martínez, al seu ajudant, Jaume Ponsarnau, fins al targarí Pierre Oriola, format al Bages i que aquesta temporada ha fet un salt de qualitat.

A l'altra banda també hi havia exmanresans, Sergi Llull, màxim anotador del Madrid amb 23 punts, i l'argentí Andrés Nocioni, que anit va disputar el seu últim partit com a professional abans de retirar-se. I es va posar el punt final a una gran carrera amb una decepció, com la que va tenir fa poques setmanes en caure a les semifinals de l'Eurolliga sense jugar ni un minut.

De la igualtat a la pallissa

Per aconseguir el títol històric, el València va fer un segon quart per emmarcar que va servir per refer-se del primer. El Madrid va aconseguir el seu màxim avantatge just abans del minut 10 (17-20). Després, el València va protagonitzar un parcial demolidor de 26-3 per escapar-se en el marcador amb 20 punts de marge. Era un festival de color taronja, amb el públic gaudint del gran joc valencianista: molt agressiu en defensa i molt col·lectiu en atac, amb accions ben trenades.

Entre els protagonistes dels bons minuts valencians, Pierre Oriola, que feia aixecar el públic del seient amb accions de molt de mèrit, com un 2+1 davant Rudy Fernández. Però qui liderava l'atac local en aquests minuts era Will Thomas, que al descans ja sumava 12 punts.

A la repesa, la diferència va continuar creixent durant els primers minuts, fins a arribar a una màxima de 32 (60-37). Llavors va reaccionar el Madrid de l'única manera que ho podia fer: defensant. Pablo Laso va disposar una zona que va frenar l'atac valencianista. I a poc a poc la diferència va anar minvant.

El Madrid es va arribar a acostar a només 7 punts en el tram final (73-66) després d'una reacció capitanejada per Llull. Però el seu punt de rauxa per a la remuntada va ser insuficient. Romain Sato va agafar un rebot en atac vital per anotar i tornar a disparar la diferència. I Sastre va rematar la victòria amb una esmaixada al contraatac que feia esclatar de joia la Fonteta. El públic celebrava una lliga amb molt sabor bagenc.