Marc Pedrals és de Moià i Jordi Riba de Sant Feliu Sasserra, ambdós del The Busseing Pallars. Ells dos dominen, des de fa uns anys, el vídeo i la fotografia subaquàtica, respectivament. I és que un any més s'han imposat en el Campionat de Catalunya d'imatge submarina, una especialitat del busseig que no destaca precisament pel gran nombre de practicants, almenys en alta competició, el que deixa clar les dificultats d'aquestes dues disciplines.

El moianenc Marc Pedrals, que es declara «un aficionat amateur del vídeo subaquàtic», comenta que «en el campionat català celebrat aquest any a Mataró teníem dues immersions d'un màxim de 90 minuts, una dissabte i l'altra el diumenge, amb un màxim de 60 minuts de gravació, perquè si en fem més no entra en el concurs. Posteriorment, en una setmana havíem de fer l'editatge d'entre 2 i 6 minuts. Aquí compta la qualitat tècnica, la banda sonora, la impressió general i l'edició».

Pedrals, que fa quatre anys que competeix, amb dos tercers llocs i dos primers al campionat català, afegeix que «en les immersions cal anar acompanyat d'una altra persona, en el meu cas, Pep Fillat, per seguretat però que també ajuda perquè mentre controla, busca on poder gravar. Abans de saltar a l'aigua ens formategen la càmera i tots els participants, que en aquesta darrera edició del campionat català erem sis equips, ens llancem al mateix moment; i al final, els jutges es queden una còpia del que hem filmat. Només podem afegir un percentatge d'imatges exteriors».

Marc Pedrals reconeix que té «la tècnica d'edició com a hobby. Tinc algunes idees i les intento plasmar en el vídeo encara que el material que utilitzo, com ara l'ordinador, té moltes carències; sempre es penja. Aquest darrer any vaig anar a gravar una sirena en una piscina a Madrid perquè em feia falta per l'argument escollit. Era una història que em vaig inventar». El moianenc admet que més avall de cinc metres el color vermell es converteix en gris i van desapareixen els altres colors per l'il·luminació». A banda del campionat de Catalunya, Marc Pedrals també ha pres part a l'estatal, tot i que allà «la gent encara va més preparada, amb càmeres de més de 15.000 euros i jo en tinc una de domèstica amb la seva carcassa. He de fer molts invents per no participar amb desavantatges. Un equip bàsic val 7.000 euros i també em caldria un ordinador potent, però jo tinc altres prioritats a la vida».

En la darrera edició del campionat de Catalunya de vídeo subaquàtic el tema obligat era la posidònia però la filmació també era de «peixos i plantes». L'afició al busseig ja fa uns anys que que la té: «l'any 1999, el meu pare em va proposar fer un curs de busseig amb ell i no li vaig dir que no. A partir d'aquí va sorgir la possibilitat de captar imatges de vídeo amb una màquina senzilla i els meus amics em deien que em quedaven bé. A banda del campionat de Catalunya hi ha la Copa Catalunya, que són tres proves, en la qual hi pot participar tothom que vulgui, no fa falta cap títol i jo vaig començar en aquesta competició fins que em vaig federar per tenir totes les titulacions necessàries i prendre part en el campionat català, una prova única».