El cap visible de tota l'organització que suposa un campus com el d'Artés és l'exjugador Martín Momotiuk, que aquests dies no para quiet perquè tot surti bé.
Us fa estar orgullosos haver arribat a deu anys de vida?
Estem molt contents, perquè hem mantingut la mitjana d'assistència en èpoques molt dolentes, de 200 nens cada any, i aquest any ha estat de rècord, entre un torn i l'altre, 215.
Quin és el secret per haver mantingut l'unió entre els organitzadors?
S'han ajuntat una sèrie de factors fonamentals. El fet que el Rafa sigui a davant i visqui el dia a dia del campus, fins i tot durant la temporada, és un dels pilars bàsics: el club, el CB Artés, planifica durant tot l'any perquè tot surti bé i l'altra pota és l'equip d'entrenadors, alguns dels quals estem aquí des del primer dia.
Noten l'efecte crida?
Hi ha dues coses que han canviat. Una és el boca a boca, que fa que molta gent ho expliqui de cara a l'any següent, o també que nois que estan en règim extern es quedin a dormir en anys posteriors. L'altre són les xarxes socials, que ajuden molt. Publiquem tot el que poguem perquè els pares o els familiars dels nois en règim intern puguin seguir tot el que es fa des de casa. En el primer torn tenim més gent de la comarca i en el segon, més de fora, com d'Osona, de l'Anoia o el Baix Llobregat. Cada vegada venen de més lluny.
En què es nota, la implicació de Rafa Martínez?
No hi ha cap altre campus en què la persona que li dóna nom en tingui tanta. A més, fa que vinguin estrelles com les d'avui, Peñarroya, Pierre Oriola, Pedro Martínez, Jaume Ponsarnau, Albert Oliver o Román Montañez.
