Que tot esforç té una recompensa és d´aquells tòpics que persones com Ariadna Arisó poden aplicar-se a la vida. La nedadora de Berga va complir la majoria d´edat amb l´equip espanyol de natació sincronitzada als campionats del món de Budapest. «La natació sincronitzada és l´esport perfecte per a mi. Combina tots els elements que a mi m´agraden, és a dir, aigua, música i dansa», explica Arisó. La berguedana ha anat millorant any rere any fins que ha aconseguit complir un dels seus somnis, disputar un mundial. «Quan em va sorgir la possibilitat d´anar-hi, no m´ho podia creure. Disputar un campionat del món és complir el meu objectiu com a esportista», destaca Arisó.

La nedadora del Club Natació Granollers és una de les grans promeses d´aquest esport al país. L´avalen els bons resultats dels darrers anys, tant en l´àmbit estatal com en l´internacional. L´any 2016 va destacar per l´assoliment de la medalla de bronze a l´europeu júnior de Croàcia i la cinquena posició al mundial de sincronitzada de Kazan. Enguany, ha disputat per primer cop un mundial amb la selecció absoluta, on ha aconseguit un cinquè lloc a la final de combo. A més a més, Arisó ha completat una gran temporada amb el bronze a l´europeu júnior de Belgrad en la modalitat de rutines combinades.

Passió per l´aigua des de petita

Arisó va començar fent natació des de ben petita. També va fer tennis i esquí. Als 10 anys va decidir apuntar-se a natació sincronitzada al Tossalet de Berga. «L´any 2009 vaig mirar per la televisió el Mundial de Roma. Em va agradar tant que vaig dir als meus pares que m´hi apuntessin. Vaig tenir sort que justament aquell any van començar a fer sincronitzada al Tossalet», narra la berguedana.

El Tossalet de Berga és el club que va veure créixer la nedadora. Una etapa de la qual Arisó en guarda un molt bon record. «Al Tossalet em sentia com a casa, vaig estar-hi molt bé. El meu millor moment va ser la meva primera competició a les Picornell, on vaig viure una experiència molt divertida i diferent que em va fer feliç», recorda Arisó.

Després d´una temporada al Tossalet, Arisó va marxar al Club Natació Kallípolis de Barcelona. Durant la seva etapa a l´entitat barcelonina, la berguedana va haver de fer un important sacrifici. «Jo tenia 11 anys, baixava cada dia a entrenar a les quatre de la tarda i no tornava a casa fins a les onze de la nit», diu Arisó, que va haver de fer aquest esforç durant tres anys. Posteriorment va rebre una beca de la Federació Catalana per entrenar al Centre Català de Tecnificació Esportiva, on va ser dos anys. I de la Residència Joaquim Blume per a esportistes d´alt rendiment va arribar al Club Natació Granollers, on encara competeix. Només arribar a l´entitat vallesana, Arisó va rebre una beca interna de la Federació Espanyola per entrar al CAR de Sant Cugat.

L´èxit d´Ariadna Arisó en aquest esport ha anat acompanyant d´un sacrifici molt important. «Per exemple, aquest any he anat molt poc a classe, em perdia més de la meitat de les hores, ja que s´havia de preparar el mundial. Llavors, els dies que no entrenava els havia de passar estudiant», diu Arisó. Un mundial no es disputa cada dia, i per aquest motiu ha dut a terme una preparació exhaustiva. «Ens llevàvem a les 6.45 del matí per entrenar a les set. Sempre començàvem la preparació física a fora de l´aigua, amb exercici cardiovacular, i després entràvem a la piscina per fer la preparació física de l´aigua i els salts. Aquesta primera part era fins a les 9.30h, llavors, alguns dies podíem aprofitar per anar a estudiar una hora o una hora i mitja als nostres centres respectius. A les onze repreníem l´activitat a la piscina amb entrenaments de tècnica i rodatge d´equip. I després de dinar, continuàvem entrenant tota la tarda fins a les vuit del vespre, la majoria de cops, sense descansar», explica la berguedana.

Actitud, confiança i talent

Aquests tres conceptes són les premisses bàsiques per triomfar en natació sincronitzada segons Ariadna Arisó. «És fonamental poder tenir seguretat en totes les competicions, això ho hem tingut amb les noies de la selecció». La nedadora berguedana admet que es coneixen molt bé les unes a les altres, i que, sense aquesta confiança, res no hauria sortit bé.

En aquest esport, els entrenadors tenen un paper clau per motivar les seves esportistes. En aquest sentit, Arisó reconeix haver tingut tot tipus d´entrenadors, però sempre ha «intentat treure la part positiva de cadascun d´ells.

La berguedana té els peus a ter-ra i sap que per triomfar ha de treballar molt. Això sí, té clar quin és el seu somni. «D´entrada, el meu objectiu principal és continuar sent feliç, seguir creixent com a esportista i com a persona. I m´agradaria arribar a uns Jocs Olímpics».