Els Estats Units van imposar ahir una sanció a l'exdefensa del FC Barcelona Rafa Márquez i al cantant del gènere regional Julion Álvarez, als quals va acusar de ser "testaferros" d'un narcotraficant poc conegut però molt poderós i relacionat amb els cartells de Sinaloa i Jalisco, Raúl Flores Hernández.

Després de conèixer aquesta sanció, Rafa Márquez es va presentar voluntàriament aquest dimecres davant la Procuradoria General de la República (PGR, fiscalia) per prestar declaració i oferir la seva versió dels fets.

La PGR va indicar en un butlletí que treballa coordinadament amb el Departament del Tresor dels Estats Units, alhora que actua "d'acord amb la llei i aferrada a la legislació vigent al país". Un total de 22 mexicans i 43 empreses van ser sancionats com a resultat d'una investigació que el Departament del Tresor dels EUA i l'Agència Nord-americana Antidrogues (DEA) van dur a terme durant diversos anys sobre les activitats de Flors, fins a determinar que tenia llaços amb Rafa Márquez i Julion Álvarez. "Tots dos homes tenen una relació duradora amb Flors Hernández, han actuat com a socis testaferros d'ell i de la seva organització narcotraficant, i han tingut actius en la seva propietat que eren d'ell", ha indicat el Tresor nord-americà en un comunicat.

En el cas del veterà defensa, capità de la selecció mexicana i l'Atlas de Guadalajara, i que va jugar bona part de la passada dècada al Camp Nou, ??la seva relació amb el narcotraficant "és molt llarga, dura aproximadament 20 anys", segons va assegurar als periodistes un alt funcionari nord-americà. "Ha estat un testaferro important per a Raúl Flores durant els últims 20 anys", va afegir el funcionari, que va demanar l'anonimat.

Una mica més curta és la relació del narcotraficant amb Julion Álvarez, que lidera el grup regional mexicà Julion Álvarez i el seu Del nord Banda, i que ha estat en contacte amb Flors al llarg de "els últims deu anys", d'acord amb la font.

Les sancions congelen qualsevol propietat que Márquez, Álvarez, Flors i la resta d'afectats poguessin tenir als Estats Units, i prohibeixen a nord-americans implicar-se en transaccions financeres amb ells; però no els sotmeten a càrrecs criminals.

Márquez, de 38 anys, podria tenir actius als Estats Units perquè entre 2010 i 2012 va jugar a l'equip Red Bulls de Nova York, però el Departament del Tresor no va citar cap quantitat de diners que hagi pogut congelársele, atès que normalment triga un temps en fer aquestes anàlisis després d'imposar sancions.

Les sancions afecten també a diverses empreses de Márquez, com la fundació i l'escola de futbol que porten el seu nom; i dues persones a les que el Tresor acusa d ' "actuar en nom" del futbolista: un advocat de Jalisco, Marc Antoni Fregoso González, i el director de la Fundació Rafa Márquez, Mauricio Heredia Horner.

Les sancions es van imposar sota la Llei Kingpin, promulgada al desembre de 1999 per bloquejar les activitats d'individus o d'organitzacions estrangeres sospitoses d'estar vinculats amb el narcotràfic, i que es coneix popularment com "Llista Clinton".

L'objectiu de la investigació era Flores Hernández, un narcotraficant poc conegut fins ara, però que Washington considera "de la mateixa talla que (Joaquín) 'El Chapo' (Guzmán)" i altres grans capos de la droga, ha indicat la font. "El considerem dels grans del narcotràfic a Mèxic", va assegurar. Des de març passat, Flores Hernández s'enfronta càrrecs federals per narcotràfic en dos tribunals dels Estats Units, el del Districte de Columbia i el del Districte Sud de Califòrnia.

Encara que opera de forma independent, Flores Hernández manté "aliances estratègiques" amb els líders del càrtel de Sinaloa i el Càrtel de Jalisco Nueva Generación (CJNG), segons la DEA. "Flores Hernández ha operat amb èxit durant dècades per la seva llarga relació amb altres cartells de la droga i el seu ús de testaferros per emmascarar els seus guanys procedents de la venda de drogues", va dir en un comunicat el director de l'Oficina del Tresor per al Control d'Actius Estrangers (OFAC), John Smith.

Les seves activitats van començar en la dècada de 1980 i s'han centrat a Guadalajara (Jalisco) i la capital mexicana, on "ha amassat una gran fortuna" estimada en "desenes o centenars de milions de dòlars" que invertia "en una gran xarxa d'empreses ", segons el citat funcionari que va parlar sota condició d'anonimat.

La Procuradoria General de la República (PGR) de Mèxic va confiscar avui "diversos actius que pertanyien a Flores Hernández" i a l'organització criminal que porta el seu nom, Flors, segons ha indicat la DEA en un comunic