El Manresa va començar la competició assolint una treballada victòria davant del Castellar, nouvingut a la categoria però que va mostrar solidesa i gosadia i va posar les coses molt difícils al conjunt blanc-i-vermell. Els bagencs van trencar la ratxa de tres temporades seguides caient en el debut al Congost, davant del Lloret per 0-1 (2016-17), l'Escala pel mateix resultat (2015-16) i el Vic per 2-3 (2014-15).
A la primera meitat va passar allò que havia comentat el tècnic, Jose Solivelles, en la prèvia. El Castellar manté el tècnic de l'any passat, l'excentral del Manresa dels anys noranta Juan Antonio Roldán. Tot i debutar a la categoria, que es va notar en el joc a la primera part, i malgrat tenir deu baixes, va mostrar ser un conjunt amb molta personalitat i es va atrevir, en els primers minuts, a discutir la possesió de pilota del Manresa, a pressionar la sortida de pilota des de darrere dels blanc-i-vermells i tot sense renunciar a atacar.
La primera ocasió la va tenir l'equip local amb una bona acció individual d'Albert López al minut 14, que va obligar el porter Marc a fer una gran intervenció.
En la seva arribada, però, va ser el Castellar el que va marcar. El central Pedro va enviar una pilota en profunditat a David López, aquest va centrar per l'esquerra i Jairo va rematar a gol.
La igualtat i l'intent de mantenir el control del joc es van mantenir durant els primers 45 minuts. El Manresa va reaccionar i Biel Rodríguez, al minut 22, i Manel Sala, al 25, van disposar de dues oportunitats que va aturar el porter Marc. La darrera acció de la primera part va ser al minut 35, quan David López va estavellar una rematada des de la frontal de l'àrea al travesser de Luque.
Impuls victoriós
El Manresa va afrontar la segona part amb canvis, amb les entrades de Brian i Javi López. Tot i això li va costar de capgirar la dinàmica de la primera meitat i el golejador Jairo va estar a punt de marcar el segon gol amb un intent de vaselina que va anar damunt de la porteria de Luque.
La clau del partit, però, va arribar en una jugada que no semblava tenir gaire perill. Óscar va fer caure Albert López, que estava en una situació poc avantatjosa. El mateix jugador va transformar la pena màxima.
El Manresa va mostrar en aquesta fase una sèrie de virtuts, com l'actitud, saber estar damunt del camp i perseverança per capgirar una situació que era compromesa i difícil de revertir en alguns moments. Un dels jugadors que ho va exemplificar va ser el davanter Manel Sala. Després del partit, l'entrenador, Jose Solivelles, va dir d'ell que va reflectir «l'actitud dels jugadors per adaptar-se a un estil de joc nou i a uns requeriments als quals no estaven acostumats». Al minut 75, Sala va aprofitar un servei de Cuello en què tota la defensa va quedar aturada en pensar que era fora de joc per, en solitari, des de l'interior de l'àrea de penal, aturar la pilota, veure el porter i marcar el 2-1 en una rematada impecable.
El Castellar va reaccionar amb subsitucions, però va tenir una davallada física, normal sabent que va iniciar tard la pretemporada. En el descompte, Brian Canalejo va dur a terme una excel·lent centrada per tal que novament el Manel Sala establís el 3-1 final.
El Manresa va demostrar que és un conjunt en construcció, amb moltes possibilitats de creixement i amb la individualitats que poden marcar la diferència.
