Les llums d'Artés en l'estrena de la pretemporada es van convertir ahir en ombres a l'Hospitalet, i no només per la mala il·luminació del pavelló (on feia molta calor). L'ICL Manresa, en el segon partit de preparació, aquest ja oficial, va caure davant un rival molt agressiu, amb molta empenta i, sobretot, molt més encertat. L'Hospitalet, equip de LEB Plata, va sumar un important triomf en l'estrena de la Lliga Catalana. La diferència final, 13 punts, va ser un reflex del mal segon temps manresà. Queda feina per fer.

L'Hospitalet començava el partit marcant el to en defensa, fregant la falta sempre. Una agressivitat que va marcar el partit. Els àrbitres, tan desencertats com els jugadors de l'ICL, es van emmotllar a aquest nivell físic i van xiular pocs contactes, fet que afavoria els locals. I un dels perjudicats per aquesta empenta inicial rival era Ashley Hamilton, el darrer fitxatge de l'equip i la gran novetat del cinc inicial. El britànic, superat pels nervis de l'estrena, es mostrava erràtic però no ho deixava d'intentar. L'equip tenia problemes per rutllar, fins que va emergir Trias.

Trias agafa les regnes

Amb el gironí agafant la responsabilitat en atac i marcant la pauta en defensa, l'ICL aconseguia el seu màxim avantatge (5-10). Una alegria que duraria poc. Els locals tornaven a entrar en el partit mentre Hamilton en sortia cap a la banqueta, contrariat pel seu mal inici. Tot i això, l'entrenador l'aplaudia i li demanava que no ho deixés d'intentar. Ha de ser important i no pot perdre l'ànim.

Al segon quart, mateixa dinàmica: el britànic Hamilton aconseguia, per fi, estrenar-se, però l'equip no s'enlairava. Trias, que tornava a anotar 6 punts més per arribar al descans amb 12, sostenia l'atac d'un ICL que volia córrer i no podia malgrat que dominava el rebot. I els dos equips anaven cap al vestidor amb empat al marcador (31-31).

«Què coi és això!», cridava Duran des de la banqueta quan, als dos minuts del tercer quart, els locals s'escapaven 38-33 després d'anotar un 2+1 per culpa d'una mala defensa. I mig minut després arribava la màxima diferència per a l'equip de LEB Plata. Un 41-33 que obligava Duran a demanar temps mort.

L'equip reaccionava amb una cistella de Costa. Però no acabava d'encadenar dues cistelles seguides com sí que feien els locals. La diferència arribava als 10 punts (48-38) i Javi Mugica s'aixecava de la banqueta per animar els companys. «Vinga, nois!», cridava buscant una reacció que no arribava. De fet, l'Hospitalet es disparava fins al 50-38 abans que Hamilton anotés un triple i Muñoz esmaixés al contraatac (50-43).

Reacció sense continuïtat

A l'inici del darrer quart, Lluís Costa s'enduia un fort cop al nas i marxava a la banqueta adolorit. I l'equip seguia rebent cops morals a la pista: Allen anotava un triple que ajustava el marcador (52-48). Però en la jugada següent, el nord-americà feia falta en un llançament triple rival: 3+1 i l'entrenador, Aleix Duran, renegava.

Amb 57-48 i el públic local envalentit (crits d'«Hospi, Hospi!»), els locals es tornaven a disparar per sobre de la desena de punts. Llavors tornava a aparèixer Hamilton, que atrapava un rebot en defensa, pujava la pilota com un base i assistia per Trias.

Però no era el dia de l'ICL: massa pilotes perdudes, massa imprecisions, massa males decisions, massa desencert i, per contra, massa encert rival. Un triple a tauler d'Edgar San Epifanio disparava la diferència sobre els 14 punts, una distància difícil de recuperar en poc més de tres minuts.

Aleix Duran movia la banqueta buscant diferents combinacions de pivots que funcionessin, per canviar alguna cosa. Però no hi havia manera. Ni els tirs lliures entraven per intentar rebaixar la diferència. A falta d'un minut, i amb 69-55 al marcador, Trias demanava que no s'abaixessin els braços: «Hi ha average, eh!». Però la diferència només va baixar un punt.