Era qüestió de complir el tràmit i així va succeir. A Toni Bou, li era suficient ahir una quarta posició al trial de la República Txeca, a Sokolov, per aconseguir el seu 22è títol mundial consecutiu, onzè a l'aire lliure. I així va ser. Bou no va necessitar la victòria, sinó que va ser segon darrere de l'etern subcampió, Adam Raga, que ahir va tenir el seu moment de glòria i va guanyar per segon cop aquesta temporada el dominador indiscutible del trial mundial. Bou, ambiciós com és, hauria volgut continuar la línia de triomfs, però es va haver de conformar amb la segona posició. La prova de la setmana vinent, a Itàlia, ja no serà necessària per dilucidar el títol.

A més, la jornada va ser totalment positiva per a l'equip Montesa-Honda, ja que Jaime Busto va ser tercer i, a més de sumar un altre podi, va fer una passa gairebé decisiva per assegurar el mateix lloc a la classificació final. Va acabar empatat amb el gironí Jeroni Fajardo, però el temps li va donar el tercer lloc, en aconseguir quinze punts pels tretze del seu adversari i deu d'avantatge a la general, que podien haver sigut sis d'haver anat les coses al revés.

Nervis pel campionat

Pel que fa a Bou, no va ser un dia fàci,l ja que, tot i l'aparent senzillesa de l'empresa d'ahir, sempre costa assegurar un títol mundial. En la primera volta, l'anoienc va estar inusualment erràtic i va totalitzar el tercer millor registre, amb 26 punts de penalització, molt lluny dels 18 que havien aconseguit Raga i Busto, que lideraven la prova. Darrere, Fujinami en tenia 28 i Fajardo, que podia fer-li ajornar la celebració del campionat, 34. Per aquesta banda no calia patir, però sí pel triomf final a la cursa de la República Txeca, que s'havia complicat molt.

De fet, el Mundial només havia viatjat una vegada a Sokolov, el 2015, i Bou havia aconseguit guanyar-hi les dues vegades. En aquesta oportunitat, però, Raga ja era massa lluny i, a més, el pilot d'Ulldecona, de l'estructura de Jordi Tarrés, la TRS, va dur a terme una gran segona volta amb només 17 punts de penalització. Va tornar a ser el millor, només empatat per un Fajardo que aprofitava la mala volta de Busto (33 punts) per igualar-lo a la classificació, però no per superar-lo.

Mentrestant, Bou va aconseguir el segon millor registre parcial, 22 punts que van ser millors que els 26 de l'inici, però tampoc extraordinaris. No era prou per guanyar, però sí per aconseguir el seu onzè títol mundial a l'aire lliure i començar a celebrar-ho.

Després de pujar al podi, Bou explicava que «avui s'ha complicat el dia des del principi. He lluitat per guanyar la cursa, però no ha pogut ser, encara que l'objectiu era aconseguir el títol i, d'això, n'estic content, tot i diversos problemes». Així, «el terra moll que ens hem trobat avui no és el que m'agrada especialment més, ni aquell en què la moto funciona millor, malgrat que hem lluitat per arribar al podi».

Ja parlant de tota la temporada, va incidir en el fet que «ha estat molt bona. La primera victòria a Camprodon i les dues de Japó, en què Adam Raga va perdre punts, han estat importants, així com les dues victòries als Estats Units».

Desè lloc de Mireia Conde

A la República Txeca també es va disputar la prova femenina, tercera de les quatre del campionat. La montbuienca Mireia Conde només va poder ser desena i sumar sis punts. Ara mateix ocupa el novè lloc a la classificació del mundial. La pilot de Beta té 22 punts, molt lluny dels 60 de la líder, la britànica Emma Bristow.