«Quan Messi és a prop de l'àrea, o marca o és a punt de fer-ho». Així explicava l'entrenador de la Juventus, Massimiliano Allegri, per què el seu equip havia estat víctima de la voracitat de l'argentí, autor de dos gols en la victòria del Barça en l'estrena europea (3-0). Leo Messi, incapaç de fer un gol a Gianluigi Buffon en els tres enfrontaments anteriors, va liderar el triomf del Barça i va confirmar la comoditat amb què es mou amb la nova ubicació que li ha trobat Ernesto Valverde.
Una de les missions principals del nou entrenador barcelonista quan va agafar les regnes de l'equip era continuar traient rendiment de l'astre argentí, que gairebé cada temporada necessita una reinvenció tàctica, juntament amb l'equip, perquè els rivals no li agafin el número. I un cop esgotat el manual de Luis Enrique, tocava moure peces i sacsejar l'equip per continuar veient la millor versió de Messi. I, de moment, els canvis funcionen.
El Barça continua sent Messi-cèntric, amb l'argentí com a eix sobre el qual orbita tot l'equip. Però ara Messi ja no ha de baixar a buscar la pilota per construir joc. És més a prop de l'àrea, on es pot associar amb els altres davanters, sobretot Suárez, i crear perill.
«Destaco la implicació de Messi des de tots els punts de vista. Pot marcar gol en qualsevol circumstància. Pot partir des de l'esquerra, des de la dreta o del mig, però té tendència a entrar en contacte amb el joc; és el que volem», explicava Valverde dimarts al vespre per valorar l'actuació de Messi, vital com davant l'Espanyol.Suárez cau a l'esquerra
En el nou dibuix del Barça, els tres migcampistes (Busquets, Rakitic i Iniesta) estan més junts, Messi pot actuar en els últims 30 metres partint del centre, i busca sobretot Luis Suárez, que parteix des d'una posició més escorada a l'esquerra però que en molts moments actua de boia per combinar amb un Messi que ve de cara.
Del treball tàctic que demana a l'uruguaià, Valverde explicava que la intenció és «que rebi moltes pilotes, sobre tot a prop de l'àrea».I com es va veure davant la Juventus, moltes d'aquestes pilotes que rebia tornaven a peus de Messi, l'encarregat de rematar la feina.
La nova ubicació de Suárez fa que, quan l'uruguaià abandona el seu punt de partida per anar cap al mig, es generi un carril per l'esquerra que aprofita Jordi Alba, l'amo i senyor d'aquella banda. El lateral català va mostrar una bona compenetració tant amb Umtiti, que li havia de cobrir l'esquena, com amb Iniesta, amb qui s'associa quan puja a l'atac.
Autopista per a Jordi Alba
La tendència asimètrica del nou Barça, amb més futbolistes a la dreta que a l'esquerra, fa que Alba sigui molt més participatiu que el lateral de l'altre costat, en aquest cas, Nelson Semedo: el portuguès va intervenir 52 vegades en el partit contra la Juventus de dimarts, per les 96 de Jordi Alba.
Semedo va ser un dels futbolistes destacats en l'estrena europea: sobretot va superar amb nota l'exigència defensiva, i va tapar bé la seva banda. En atac va ser més que correcte, encara que no es podia projectar tant per la banda com Alba perquè al davant té un futbolista que pot jugar més com a extrem pur: Ousmane Dembélé. El francès, titular en el lloc de Gerard Deulofeu, que ho havia estat al derbi, va mostrar bona sintonia amb Semedo i Messi.
La presència d'aquesta figura de l'extrem dret contrasta amb la idea inicial de Valverde: va ubicar Deulofeu com a extrem esquerre en el primer partit oficial del curs, l'anada de la Supercopa d'Espanya amb el Madrid (1-3 al Camp Nou). Un primer assaig que no va tenir èxit i que el tècnic ha sabut rectificar a mesura que l'equip anava jugant partits.
Un duet veloç a la dreta
La desaparició de Neymar dels esquemes del Barça ha canviat completament el dibuix: el brasiler partia sempre de l'esquerra, mentre que el seu recanvi, el jugador desequilibrant, Dembélé o Deulofeu, ara ho fa des de la dreta. I del seu treball, n'està content el tècnic. «Ousmane (Dembélé) ha estat bé, ràpid», destacava dimarts Valverde. Però també va recordar que «amb Deulofeu estic content, la temporada és llarga».
Sobre aquesta tendència a acumular jugadors a la dreta en va parlar Ivan Rakitic, que ara també s'acosta més a l'àrea: «És una mica diferent si tens un extrem fix davant o jugar amb Messi per allà. Encara que el primer any amb Luis Enrique ho vam guanyar tot amb Messi allà, l'important és jugar com un equip».
Amb Dembélé o Deulofeu, el Barça guanya en presència per pressionar a la dreta, com ho pot fer Suárez per l'esquerra (o com ho va fer Alcácer al Camp Nou contra el Betis). Això fa que Messi estigui més alliberat per córrer pel mig, on els esforços per atacar la sortida de la pilota rival són menors. Però l'argentí ja ha demostrat els últims partits que pot fer llargues curses per defensar. I si Messi defensa vol dir que ha recuperat la fam i que se sent còmode.
