«Ostres, quina mala sort! Ja no jugarà més aquesta temporada». Així va reaccionar Rosa Maria Morató quan va veure que Ousmane Dembélé s´havia lesionat. L´atleta navarclina parla amb coneixement de causa: va tenir el mateix mal que l´extrem francès del Barça, una ruptura del tendó del bíceps femoral. Mateix diagnòstic però dues maneres diferents de lesionar-se.

«Jo vaig arrossegar molèsties durant molt de temps», recorda Morató, operada fa sis anys pel doctor Sakari Orava, el mateix facultatiu que havia operat molt abans el santpedorenc Pep Guardiola i també l´encarregat d´intervenir demà Dembélé. «La meva ruptura va ser longitudinal, pel desgast. Quan em van operar estava molt deteriorat».

A poc a poc, però, Morató es va tornant optimista respecte a l´impacte inicial que li va suposar veure la lesió de Dembélé: «Jo tenia 31 anys quan em van operar, ell en té 20». La joventut del futbolista del Barça pot ser un factor vital a l´hora de recuperar-se, i de fer-ho bé. Tot i així, Morató, que coneix la lesió, li recomana «molta paciència». A més, sap que el francès està «en les millors mans» amb els professionals del Barça.

«En gent més jove, és més fàcil recuperar-se i reprendre l´activitat», confirma el fisioterapeuta Josep Maria Candàliga, que va treballar al Centre d´Esports Manresa. Ell, que coneix els moviments dels futbolistes, destaca que el cop d´esperó de Dembélé a Getafe just abans de lesionar-se «no va ser gaire natural, va voler fer una contracció al mateix temps que estirava la cama».

Reconèixer els símptomes

En aquest sentit, l´entrenador del Barça, Ernesto Valverde, va destacar ahir que la inexperiència del futbolista podria haver tingut incidència en la lesió: tant per fer un moviment poc natural com per haver notat molèsties i no haver-les detectat com a importants. «Si no ha tingut lesions musculars, és difícil que en reconegui els símptomes», confirma Candàliga.

Ell, com Morató, recomana paciència en la recuperació i en la reaparició: «Si es precipiten en la tornada, pot tenir molèsties. Cal fer una bona recuperació, encara que s´allarguin els terminis». En aquest cas, el Barça ha dit que Dembélé estarà de baixa entre tres mesos i mig i quatre mesos.

Aquesta paciència, però, es contradiu amb les expectatives i la pressió que ha viscut Dembélé en la seva arribada al Barça: va ser el fitxatge més car de la història del club i tenia la missió de cobrir la baixa de Neymar.

L´aspecte psicològic

Tot plegat, els aspectes físics i mentals, han portat Dembélé a lesionar-se, creu Albert Estiarte, metge de la selecció espanyola femenina de waterpolo: «S´ajunten diferents circumstàncies, a més d´un punt de mala sort. Des d´un sotrac al camp o un mal recolzament, per començar. També s´ha de tenir en compte que és inici de temporada i que Dembélé no ha pogut fer una pretemporada normal. I a això hi hem d´unir l´estrès per les circumstàncies: no saber on jugaria, canviar d´equip, el preu que ha costat...».

Dembélé es va declarar en rebel·lia el 10 d´agost per forçar la sortida del Borussia Dortmund. I no es va tornar a entrenar fins al dia 29 d´agost, ja com a jugador del Barça. Entremig, més de dues setmanes d´incertesa, tensió i nervis. «L´estrès és la manera que tenim de viure o assumir el que ens està passant», defineix el psicòleg esportiu Pere Alastrué. «Creiem que els esportistes d´elit són impermeables, però algun cop la situació et supera».

Respecte a la possibilitat que Dembélé no reconegués els símptomes de les molèsties, Alastrué explica que «hi ha esportistes entrenats per patir, com els ultrafondistes, que aprenen a obviar el dolor, però no és el cas dels futbolistes». És per això que creu que, amb Dembélé, altres factors psicològics hi han incidit.

«Pot ser que notés que tenia dolor però que se sentís obligat a continuar per una càrrega de responsabilitat», destaca Alastrué. «Hi ha un estudi que destaca aquest fet i conclou que els futbolistes que estan més pendents del que n´opina l´entorn tenen més lesions». En resum, moltes causes per a un desenllaç desafortunat: una lesió greu en un mal moment.