L'Espanyol va treure un empat de la seva visita a Vila-real, en un partit sense gols i amb poques ocasions, però amb dos equips que no van renunciar a guanyar. La seva espessor en els darrers metres, però, va fer que cap dels gols desnivellés el marcador. Només en els minuts finals l'Espa-nyol va cedir una mica de terreny i el Vila-real va assetjar la seva porteria, però la defensa visitant no es va descompondre i l'empat es va mantenir fins al final.
El duel entre Fran Escribá i Quique Sánchez Flores, dos tècnics que han treballat junts i que ara estan distanciats, va ser molt anivellat i amb alternatives, sense que cap dels equips es limités exclusivament a defensar, encara que va faltar solvència al davant.
El Vila-real va agafar d'entrada les regnes del partit, però es va trobar amb un rival sòlid, que no li concedia cap avantatge i que impedia tant les aproximacions a la porteria de Pau López com la participació de Bacca i Bakambu en la punta de l'atac.
Aquesta dinàmica va variar a l'equador de la primera part, quan l'Espanyol va invertir el ritme del joc i va començar a dominar, encara que sense trobar la fórmula per fer mal a l'equip local. Així, al primer temps amb prou feines va tenir tres accions destacables.
Als 12 minuts, l'afició local va reclamar penal de Javi Fuego sobre Castillejo, que intentava controlar un rebuig a l'àrea, mentre que en un córner, nou minuts després, un gran cop de cap de l'espanyolista Hermoso va trobar rèplica amb una gran aturada de Barbosa.
Els dos equips es van mostrar molt intensos en sortir al terreny de joc després del descans, i el partit va tenir més alternatives, ja que els dos conjunts van buscar més el gol. Però la manca d'idees en atac, compartida per uns i altres, va contribuir a l'empat final, que s'ajusta al que es va veure sobre el terreny de joc entre dos equips combatius.
