Viu per al patinatge però no pot viure del patinatge. Noemi Isla, callussenca d'adopció i arrelada de fa anys al Bages, té en els patins la seva vida, tot i que també ha fet passos endavant en diferents modalitats del món de la dansa. De professió, exerceix de mestra a la comarca de l'Anoia. En patinatge artístic, aquest any ha obtingut els seus millors resultats a nivell internacional. Fa uns dies va ser setena en els campionats mundials en l'especialitat lliure, als World Roller Games, celebrats a Nanjing, a la Xina, on un altre bagenc, el cardoní Pere Marsinyach, va ser quart entre els nois.

Isla ha pres part en set europeus, quatre en categoria sènior, i destaca un tercer lloc absolut el 2014. També en els campionats d'Espanya ha estat una habitual dels podis, amb diversos títols absoluts. La callussenca, que ara té 26 anys, admet que «he fet una bona progressió tècnica i això queda reflectit en els resultats, malgrat que actualment hi ha molt nivell en totes les competicions. En el mateixos campionats d'Espanya, hi ha un grup d'unes deu patinadores de nivell internacional».

Noemi Isla té clar que «el patinatge artístic és un esport que evoluciona. Cada cop, amb les normes que s'imposen, es busca més l'espectacle, per acostar-se al patinatge sobre gel, que té l'avantatge que és un esport olímpic i té més repercussió. Ja en aquests World Roller Games s'ha procurat que hi hagués menys caigudes dels participants perquè les actuacions fossin més atractives per a l'espectador. A Catalunya tenim la sort que el patinatge artístic té molts adeptes, cada cop més, i el nivell és, en general, molt alt. Entre Espanya i Italià hi ha el domini del patinatge artístic a Europa».

Malgrat l'acceptació que té el patinatge artístic a Catalunya, Isla lamenta que «mediàticament se'n parla molt poc. I ja no diguem a la televisió en concret. Costa que televisin una competició d'aquest esport. El CPA Olot ha guanyat el Mundial de xou als World Roller Games i aquí pràcticament no se n'ha dit res».

Noemi Isla competeix pel CH Cadí de la Seu d'Urgell i és entrenadora, entre d'altres, del CP Manresa. Per preparar-se, però, ha de fer mans i mànigues per trobar un espai on poder fer-ho, ja que els pavellons solen estar molt ocupats per tot tipus d'esports. «M'entreno normalment entre Cardona i la Seu d'Urgell, ja que a més a més ho he de combinar amb la feina; el Pujolet de Manresa seria ideal, però hi ha sobreocupació. Quan vaig a aquesta instal·lació, és per preparar les joves promeses del CP Manresa. M'agrada ensenyar, he estat monitora tota la vida. Ara mateix al club manresà tenim entre 60 i 70 patinadors i patinadores. Hem d'acabar de donar forma a la secció de patinatge de l'entitat. No podem encabir totes les sessions preparatòries al Pujolet i cada curs hem d'anar a altres instal·lacions, a la Font dels Capellans, al Lacetània, també hem estat a l'Ateneu. Hem aconseguit que alguns patinadors i patinadores hagin arribat a cotes destacades en l'àmbit provincial i català». Com segurament passa en la majoria d'escoles de patinatge artístic, també al CP Manresa, la majoria de practicants són nenes. «És un estereotip que no aconseguim canviar, com si el patinatge artístic fos més femení i l'hoquei patins més masculí. Per exemple al Mundial, érem 38 noies i 16 nois».

Malgrat el nivell aconseguit a nivell internacional, Noemi Isla reconeix que «no puc viure del patinatge, de cap de les maneres. No rebem cap ajuda. Només recordo que l'any que vaig ser tercera a l'Europeu, el Consell Superior d'Esports ens va donar una petita quantitat, em sembla recordar uns 300 euros». A banda de competir i fer d'entrenadora, Isla també es dedica a fer coreografies. «És un complement, ho faig a títol particular aprofitant també els meus coneixements de dansa contemporània, clàssica i jazz». Isla encara té força per continuar competint: «la veritat és que la meva actuació al Mundial m'ha donat molta energia i, per tant, l'any vinent encara vull ser a l'estatal, l'europeu i el mundial si es dóna el cas».