Cada quatre anys, per a Ander Mirambell, toca confirmar la consecució d’un somni. Les tres temporades anteriors han estat destinades a preparar la cita olímpica que, d’avui en tres mesos, començarà a la ciutat sud-coreana de Pyeongchang. Demà, a dos quarts de tres de la tarda, hora d’aquí, s’inicia la Copa del Món de skeleton a Lake Placid, a l’est dels Estats Units. Serà la primera de les set proves que Mirambell tindrà per confirmar els bons presagis de la temporada passada, la millor de la seva ja dilatada trajectòria, i obtenir el bitllet per als Jocs del febrer, en els quals segurament serà l’únic representant de les nostres comarques.

L’hivern passat, Mirambell, que els anys anteriors havia tingut veritables dificultats per entrar al top 20 en cada cursa, ho va aconseguir en totes excepte l’última, en què un problema amb el material el va fer quedar 25è en l’estrena a Pyeongchang. El 13è lloc a Lake Placid va ser el seu millor resultat. Abans, un 15è a Whistler i després, el mateix lloc a Winterberg, un 14è a Saint-Moritz, un 16è a Altenberg, un 17è a Igls i un 18è a Königssee. Aquesta combinació de resultats li donaria ara el bitllet per a uns Jocs que comencen d’avui en tres mesos.Accident inoportú

Mirambell és optimista de cara a l’inici. Explica que, per ser a Pyeongchang, «he de puntuar en set proves de la Copa del Món i fer-ho quedant entre els 22 primers en cadascuna. L’objectiu, però, és quedar dels vint primers en totes elles». De moment, haurà de superar un inconvenient. «Estic preocupat per un accident que he tingut aquests dies i que m’ha deixat un genoll inflat». Res, però, comparat amb fa dos anys, quan va córrer amb un lligament trencat, o el passat, quan arribava a l’inici del campionat amb el temps de recuperació just després d’una operació.

Aquest cop ha tingut un estiu net, amb el seu inseparable preparador físic Bernat Buscà, que ha fet «una bona feina. La pretemporada ha sigut intensa. La de gel ha estat molt curta per poder arribar frescos als Jocs. Esperem haver-la encertat. És el moment de ser regulars, mentalment durs i tenir paciència, mirant de ser constants i no arribar cremats a les curses del mes de gener».

Any olímpic, més competència

En un any amb cita olímpica tot sol ser més complicat. Els competidors lluiten per no perdre-se-la i hi ha més competitivitat. Respecte a l’exercici passat no hi ha canvis, amb el seu germà Toni i l’entrenador austríac Martin Rettl al capdavant. «Tots dos em diuen que aquesta [la de Lake Placid] serà la cursa més exigent de totes i la que ens permetrà veure on estem tots els competidors». En aquest sentit, sobre la duresa d’una temporada d’aquestes característiques, explica que «molta gent hi inverteix tot el seu potencial econòmic i tot es complica. L’altre dia ho parlava amb Miki Oca [seleccionador de waterpolo femení], que és més difícil arribar a uns Jocs Olímpics que no pas competir-hi. El camí previ és molt dur i exigent».

Per a ell, el fet de començar primer en els circuits nord-americans «és bo perquè els conec de la Copa Amèrica. En el primer, el de divendres, l’arrencada serà fonamental».

Política i Jocs

Tot i que encara no ha confirmat la classificació, Mirambell també mira de reüll la situació política a pocs quilòmetres d’on es faran els Jocs, a la veïna Corea del Nord. Explica que «tot i que el primer objectiu és la classificació, seguim les notícies referents al tema. Els Jocs Olímpics sempre han estat un motiu per parar guerres i perquè hi hagi pau. Penso que aquests també ajudaran a què hi hagi pacificació al territori i que l’esport serà un bon mediador per a un conflicte com aquest».

De fet, a Pyeongchang, Mirambell també aspira a convertir-se en representant dels esportistes al Comitè Olímpic Internacional. Ja fa setmanes que va iniciar la campanya i, «tot i que no me’n deixen parlar gaire, hem preparat el terreny i la gent amb qui he parlat té bones sensacions. La clau seran els competidors d’altres esports que no són l’skeleton. Anem fent camí». El que comença demà a Lake Placid.