Transcorria la temporada esportiva 2012-13 quan l’entrenador de l’equip infantil/aleví femení del CE Manresa, Ivor Molina, va reunir un vespre les seves joveníssimes futbolistes al vestidor per conèixer quines d’elles volien dedicar-se seriosament a l’esport que practicaven en el futur. El silenci va imposar-se durant uns segons. Després, dues nenes van mostrar la seva predisposició a assolir les fites més altes. Una d’aquestes va ser una jove menuda i introvertida de només dotze anys, que delectava companyes i rivals amb la seva tècnica exquisida: Andrea Martínez Monteagudo. Quasi cinc anys després, el somni d’aquella nena és al seu abast. I el diumenge 8 d’octubre, al valencià municipal El Terrer, durant quaranta-cinc minuts, va poder fer un primer mos d’aquesta fita, en debutar a la Primera Divisió femenina-Lliga Iberdrola amb el primer equip del seu actual club, el RCD Espanyol.

Trenta-dues hores d’incertesa

La possibilitat de jugar amb el primer equip blanc-i-blau va sorgir quatre dies abans. Des d’aquest estiu, Andrea Martínez juga al grup 3 de la Segona Divisió femenina amb el filial espanyolista, on actua d’extrem o de fals nou. «Abans del segon entrenament de la setmana, el del dimecres», relata l’Andrea, «els tècnics van seleccionar cinc jugadores per tal que entrenessin aquell dia amb l’equip de Primera Divisió», afectat per un reguitzell de baixes. «En finalitzar aquella sessió, van requerir-nos a la central Maria Molina, a la davantera Elena Juvells i a mi per continuar treballant amb l’equip de Joan Bacardit dijous i divendres, així com per viatjar a València aquell cap de setmana per jugar contra el Llevant Femení». En cloure la darrera sessió preparatòria, Juvells i Martínez van rebre un inesperat anunci. «Una de les dues seria titular al camp del Llevant. Aquella nit vaig poder dormir, però va costar».

El misteri no es va resoldre fins a trenta-dues hores i escaig després. Mentre l’Espanyol viatjava a València en autobús, l’Andrea va ser requerida per Joan Bacardit. «Llavors, l’entrenador va explicar-me que jo era l’escollida i va alliçonar-me tàcticament. En retornar al meu seient em sentia un xic incòmoda. Seia amb l’Elena Juvells i havia d’informar-la del que m’havien dit. Ella, però, ja s’ho imaginava i va estalviar-me el mal tràngol», exposa, alleujada.

Una assistència desaprofitada

El suport rebut per les jugadores habituals del primer equip blanc-i-blau va ser exemplar. «La capitana va acompanyar-me durant l’escalfament», assenyala Martínez. A més, durant aquells quaranta-cinc minuts «vaig participar en el joc més del que m’esperava i vaig servir una assistència de gol a una companya que, malauradament, va errar en la rematada», conclou. L’Espanyol va arribar al descans amb un marcador advers (1 a 0) i Joan Bacardit va decidir recompondre tàcticament l’e-quip per reforçar el centre del camp. Una de les dues futbolistes substituïdes va ser Andrea Martínez. Les altres jugadores del filial convocades no van jugar aquella matinal. Les blanc-i-blaves van empatar (1 a 1) al minut 96. L’Andrea reflexiona: «vaig notar molt la diferència entre el ritme amb què es juga a Segona i a Primera. Sóc conscient que he de millorar en l’aspecte físic per poder aguantar el ritme d’un partit de la màxima categoria». De moment, des d’aquell dia, no ha gaudit de més minuts amb el primer equip, però això no l’amoïna, perquè «he estat titular en tots els partits de lliga del filial». No endebades, després d’una profitosa etapa de quatre temporades com a jugadora dels equips base del FC Barcelona, en què ha conquerit un campionat de lliga infantil/aleví, tres campionats juvenil/cadet, així com les preceptives copes de Catalunya, a més d’ajudar el filial blaugrana a proclamar-se campió del grup 3 de la Segona Divisió, la temporada passada, Andrea Martínez va decidir abandonar l’entitat barcelonista. «Des de la professionalització completa del primer equip femení del Barça, veia molt difícil accedir a l’elit de blaugrana», confessa, pesarosa. En canvi, «l’Espanyol m’oferia la possibilitat de jugar amb assiduïtat al B i de debutar amb el primer equip aquest any», fet que ja ha succeït. Les limitacions pressupostàries faciliten que els responsables del futbol femení de l’Espanyol hagin adoptat la política de nodrir l’equip de la Lliga Iberdrola amb jugadores del planter. Martínez es fixa com a properes fites jugar esporàdicament a Primera i gua-nyar-se el dret a fer la propera pretemporada amb el primer equip.

Dels Jocs Escolars al Barça

Els primers en gaudir de les aptituds futbolístiques d’Andrea Martínez van ser els seus companys de pati i estudis al CEIP La Font. Als cinc anys va debutar als Jocs Esportius Escolars, amb un equip del col·legi. Les successives estades a conjunts masculins, on jugava alguna nena, del CE Barri Sagrada Família, el Pont i el Fruitosenc, van ser el preludi de la seva incorporació, l’estiu del 2011, a la secció de futbol femení del CE Manresa. El dia del seu tretzè aniversari, el 18 de juny del 2013, va rebre un present inoblidable: «Jordi Ventura, coordinador del futbol femení blaugrana, va anunciar-me que el Barça em fitxava».