El Barça ha obtigut l'accés com a primer del seu grup per als vuitens de final de la Lliga de Campions un partit abans de finalitzar la primera fase i evitarà ossos com el Manchester City o el Tottenham, i possiblement el PSG i el Chelsea, a la propera ronda. Fins aquí molt bé. Però en els tres partits a fora de casa, n'ha empatat dos a zero gols i l'altre el va guanyar amb un autogol a Lisboa. Són les dues cares de l'equip de Valverde, altament efectiu, però també altament antiestètic. La falta de qualitat que l'equip demostra en el tram final és inversament proporcional a la professionalitat en defensa, en la pressió i tapant espais. A l'espera de la tornada de Dembélé i d'algun possible fitxatge hivernal, però, els blaugrana aparquen una competició fins al febrer amb els deures fets, que vist com va començar la pretemporada no és poc.Aguantar a l'inici
No cal dir que l'absència de Messi va marcar la primera part del partit. En la prèvia, Valverde havia explicat que s'havia atipat de veure el partit de l'any passat en què la Juventus va passar per damunt dels blaugrana (3-0) i segurament per això va idear un entramat industrial en fase defensiva que tapés totes les vies ofensives dels piemontesos. El problema, el seu equip, el va tenir en atac, ja que sense Messi es van notar totes les carències de construcció i darrera passada que té aquest equip enguany.
Malgrat la seguretat, el primer ensurt va arribar a l'àrea barcelonista, quan Ter Stegen va blocar un fort just de Douglas Costa després d'una combinació amb Cuadrado. Va respondre immediatament un Paulinho tan present en tasques definidores, com inexistent en el toc. El mateix jugador paulista va disparar fluix poc seguit.
El plantejament era clar: possessió sense profunditat blaugrana i sortides torineses per aprofitar errades. Dybala, que va aparèixer en comptagotes, va rematar fluix al minut 15 i, al 21, va arribar la millor ocasió blaugrana, a pilota parada. Falta llunyana botada per Rakitic, ningú no arriba a rematar i la pilota s'estavella al pal esquerre de Buffon. Paulinho va enviar el rebot a fora.
El Barça només mostrava profunditat en les accions de Semedo per la dreta i estava preparat per defensar-ho tot. Malgrat això, fins al descans, la Juventus va tenir dues aproximacions amb perill. En la primera Cuadrado va rematar massa alt i en la segona Dybala va entrar des de la segona línia però també va disparar, sense cap control, per damunt de la porteria de Ter Stegen. A l'altra banda, els dos davanters es mostraven intranscendents en atac. Deulofeu, treballador, i Suárez, esforçat i desassistit, van fer els dos darrers xuts, sense problemes per a Buffon.Bon inici, però demanant l'hora
La primera mitja hora de la segona part del Barça va ser força bona. Messi no va entrar d'inici, però l'equip va mostrar molt més control en els primers deu minuts que en la resta del partit, això sí, amb poca profunditat. Suárez va avisar novament a pilota parada, després d'una falta a Iniesta, i Deulofeu, en la seva acció més brillant, va trencar la cintura d'Alex Sandro per centrar sense trobar rematador just abans de deixar el seu lloc al crac de l'equip.
El Barça, que fins aleshores havia intentat pal·liar la falta de la seva estrella amb continuats canvis de joc que fessin bascular la defensa local, ara intentaria entrar més pel mig, aprofitant la presència de l'argentí. Allegri, el tècnic de la Juventus, va reaccionar situant homes més defensius per tapar espais i, curiosament, el seu equip va gaudir d'un parell d'aproximacions, amb un xut de Dybala i una rematada alta del central Rugani.
Els visitants, però, disposarien de la seva millor oportunitat tot seguit. Una pilota llarga de Paulinho no pot ser tallada per Cuadrado, Lucas Digne, que va fer un partit més que notable ahir, es planta davant de Buffon, però prefereix cedir-la a un Suárez marcat per tres defenses abans de rematar. Mala decisió.
Gairebé va ser l'últim atac amb sentit del seu equip, perquè poc després, en l'única decisió més que discutible de Valverde, el tècnic decideix situar Jordi Alba en el lloc d'Iniesta al camp. L'habitual lateral esquerre, totalment perdut a la zona ampla, fa la doble mala feina de no saber combinar i, a més, tapar els espais que estava trobant Digne.
La Juventus, amb el seu orgull habitual, va recuperar l'esfèrica i va tenir dues oportunitats, un xut desviat de Costa i, sobretot, una rematada de Dybala en el descompte, igual que la del 2-0 de l'any passat. Ara mateix, però, Ter Stegen està en un estat de forma sublim i va tapar espectacularment l'últim forat.
