Carles Marco (Badalona, 1974) només va jugar sis partits amb el Bàsquet Manresa l'any 2008. Va substituir-hi temporalment Javi Rodríguez, que s'havia fet una lesió a la mà. Curiosament, ara tots dos són primer i segon entrenador a l'Oviedo, a la lliga LEB Or, i s'enfrontaran demà al conjunt bagenc, on Marco va exercir de segon entrenador quatre anys abans de volar sol.
Tercera temporada a Oviedo. Ja se sent un asturià més?
També s'ha d'afegir el temps en què vaig jugar a Gijón, al principi de la meva carrera com a jugador. M'hi trobo molt a gust, tot i que sigui lluny de casa.
Com és el club, l'Oviedo?
És una entitat que, com passava a Manresa, provoca que t'hi sentis proper. Cada any fem passes endavant, tant ells com nosaltres, creixem plegats. Abans els rivals podien venir a Oviedo i creure que era fàcil guanyar-hi. Ara saben que aquí hi ha alguna cosa i que serà difícil fer-ho.
Dins l'entitat hi ha l'objectiu a mitjà termini de poder ser un equip de l'ACB, o es prefereix anar pas a pas i no pensar-hi?
Ells saben molt bé què fan i no gasten més del que tenen. Cada any és més complicat, però s'ajusten molt bé a les seves possibilitats. Han pujat de Primera Nacional a la LEB Or per mèrits esportius, a poc a poc i, de mica en mica, es van professionalitzant i van creant una bona estructura.
Oviedo és una ciutat de bàsquet, o és més futbolera?
Tot el Principat d'Astúries, en general, és més de futbol, però, en dos anys i mig que fa que sóc aquí, he notat un augment d'aficionats que vénen a Pumarín, ni que sigui cert que el pavelló és petit.
Aquest diumenge, per exemple, coincideix el partit de bàsquet amb l'Oviedo-Osasuna de futbol. Els pot perjudicar?
És estrany que passi perquè sempre havíem canviat l'horari per no coincidir amb ells. És possible que hi hagi menys públic, però la resposta de l'afició segur que serà bona, sobretot tenint en compte el potencial de l'equip que ens visita, un club d'ACB.
El seu ajudant principal a Oviedo és Javi Rodríguez. Com es complementen com a tàndem? Vostè hi posa el seny i ell la rauxa, com a la pista?
Doncs et diré que possiblement ara sigui al revés, i que sigui jo qui crida més i ell tranquil·litza els ànims. Hi vaig coincidir temps a Manresa i vam congeniar de seguida, ens avenim molt i veiem el bàsquet d'una manera similar.
Aquest estiu va viure una nova experiència, al campus dels San Antonio Spurs de l'NBA. Què en va extreure?
Que allò és un altre món. Hi vaig poder anar a través de Xavi Schelling [expreparador físic del Manresa, ara als Spurs], i estar quatre o cinc dies allà fa que tornis amb moltes idees a l'hora d'aplicar-les a entrenaments i partits.
També a l'estiu va sonar el seu nom com a possible entrenador del Manresa, després de la marxa d'Ibon Navarro. Li consta?
Doncs no. Que jo sàpiga no hi va haver res, o almenys el meu representant no m'ho va dir.
Com es treballa sense saber quants equips pugen i com es puja?
En teoria sí que se sap, una altra cosa és que s'apliqui allò que s'ha acordat. De tota manera, nosaltres on som, com el Manresa, que va baixar i ara té la pressió de fer un equip per tornar a pujar. Aquí treballem esprement al màxim els nostres recursos, fer el millor possible i guanyar tants partits com poguem.
L'Oviedo és cinquè, amb set victòries i cinc derrotes. Són on han de ser, o pensa que podrien estar millor?
Podríem haver guanyat alguns partits més, però també haver-ne perdut d'altres que hem gua-nyant. L'any passat vam fer un bon inici i vam guanyar la Copa de la Princesa d'Astúries, i aquest any està sent diferent, en aquest sentit. També és cert que vam haver de canviar set o vuit jugadors de la plantilla i això es nota.
Té a la plantilla dos coneguts de Manresa com són Óliver Arteaga i Romaric Belemene. Com estan rendint?
L'Óliver va ser amb nosaltres quan jo era segon entrenador i és un home molt útil en aquesta lliga, experimentat, que ja sabem que ens donarà un bon nivell. Romaric està creixent, com nosaltres, i cada cop té més presència.
Diumenge es veurà les cares amb Aleix Duran, amb qui vostè va treballar temps a Manresa...
Duran em va ajudar moltíssim quan hi vaig arribar i li estic molt agraït. També em trobaré amb altra gent, com el Xevi Pujol i el Marc Estany. Ens enfrontarem a un equip que practica un molt bon bàsquet, que corre molt i és un dels favorits. Tenen Jordi Trias, un puntal de la lliga, i vindran exigits perquè van perdre l'últim partit.
El va sorprendre la derrota contra el Leyma Corunya?
Sí, sobretot que fos a casa, on fins ara havien guanyat partits amb molta solvència, i també que fos contra el Coru-nya, que no havia demostrat la qualitat que té a la plantilla. Però disposen de dos bons bases, de pivots com Flis o Sonseca, Gilling de tres i Cooney de dos que marquen diferències... demostra que en aquesta lliga no et pots refiar de cap adversari. També això va passar al Breogán, que estava imbatut i va perdre a Osca.
Veu un nivell més alt, enguany, a la LEB Or, ja que sembla que sigui més fàcil pujar i el premi a final de temporada pot ser més suculent?
Els darrers anys hi havia equips que invertien molt, com el Burgos, el Palència i el Melilla, i és possible que ara hi hagi més equips que pensin que poden pujar i també ho facin. No sé si ha pujat el nivell mitjà de la lliga quant a joc, però potser sí que n'hi ha més que poden ser a la part alta i es poden produir més sorpreses. Tot el que sigui que millori la competició a tots els nivells és positiu.
