L'ICL necessitava recuperar part de la confiança perduda després de dues derrotes seguides i ho va aconseguir amb una contundent victòria davant el cuer, en un partit que era una arma de doble tall: la suposada superioritat manresana s'havia de confirmar. I després d'un inici amb dubtes i poc encert, l'ICL va agafar les regnes del joc comandat per un Ashley Hamilton molt efectiu.
El britànic va anotar 8 punts seguits a l'inici de la segona part que van enterrar qualsevol opció de remuntada de l'Ourense. El cuer va acabar fos abans d'iniciar un llarg viatge en autocar que li havia de reportar una alegria: de camí a casa tenia previst aturar-se a Lleida per afegir a l'expedició el pivot letó Davis Rozitis, que ha finalitzat la seva vinculació temporal amb l'equip de la Terra Ferma. L'única bona notícia de la seva estada a Manresa, que va començar bé.
Ahonen anotava dos triples d'inici i després se li sumaria Uzas amb dos tirs exteriors més. L'Ourense es posava per davant just abans d'una bona reacció manresans (9-11). Malgrat el seu desencert exterior (tancaria el quart amb un 1/9 en triples), l'ICL signava un parcial de 7-0 per obrir una primera escletxa.
Eren els primers minuts de qualitat de l'equip, que sabia reaccionar bé i movia la pilota amb criteri en atac. Però aquest moment dolç durava poc i els visitants signaven un parcial de 0-9 per tancar el quart per davant en el marcador (16-20). Inferior en el joc interior, l'Ourense jugava les seves cartes per fora: 4/8 triples.
Per començar el segon quart, l'ICL encaixava una cistella més que allargava el parcial (0-11). Una sequera que trencava Jordi Trias amb un bàsquet i una falta després d'una bona circulació de l'equip, fins aleshores encallat en atac. I el gironí també era l'encar-regat d'ajustar una mica més el marcador (20-22).
S'havia evitat l'escapada visitant i l'equip començava a rutllar: defensava millor, aconseguia tancar el rebot i anotava alguna cistella fàcil. Tornava a fer bé el que havia mostrat en les primeres jornades, tot i que no li servia per obrir forat. L'Ourense trobava el camí de la cistella per mantenir-se en el partit. I la seva dura defensa, no sempre penalitzada pels àrbitres, també l'ajudava.
Dues faltes en atac clau
La tranquil·litat per a l'ICL arribava just abans del descans, en una concatenació de jugades favorables: un 2+1 de Muñoz, quatre punts de Lundberg i una penetració d'Allen. A més, l'equip forçava dues faltes en atac que acabaven de destarotar l'Ourense, que evitava un mal major amb un triple d'Ahonen gairebé sobre la botzina de la mitja part. Una cistella que situava el 44-35.
Però les esperances van durar el temps que va durar el descans: un parcial de 8-0 d'inici de l'ICL va acabar de trencar el partit. Vuit punts que duien la signatura de Ashley Hamilton, felicitat de manera efusiva per Jordi Trias quan l'entrenador visitant, Gonzalo García de Vitoria, demanava un temps mort i els jugadors anaven cap a la banqueta (52-36).
L'assegurança del rebot d'atac
Tres minuts d'encert permetien al conjunt manresà deixar encaminat el partit. I quan els tirs no entraven, la superioritat en el rebot en atac donava segones i terceres opcions que ajudaven a rematar la feina. Les cares de tensió a la pista desapareixien i l'alleujament es traduïa en millor joc i en més intensitat del públic, que començava a gaudir.
L'Ourense ja no era el mateix equip de la primera meitat i demostrava perquè és cuer: começava a abaixar els braços i una tècnica al seu entrenador els acabava d'ensorrar. I apareixien Muñoz i Costa per rematar la feina amb dos triples (55-36). Un avantatge que permetia a l'ICL jugar més segur. La pilota es movia més ràpid i amb més sentit, i sempre arribava a algun jugador lliure.
El darrer intent de reacció visitant arribava a partir d'una pressió defensiva per aprofitar que l'ICL jugava sense base: Lundberg dirigia mentre Costa i Dani Garcia eren a la banqueta. Però l'intent es quedava només en això, ja que Hamilton estava inspirat i seguia anotant amb facilitat, com també ho feia Trist, el jugador que donava la cara per l'Ourense en una segona part en què els seus tiradors no apareixien (71-51).
No perdre exigència
Amb el partit decidit, van arribar uns minuts de desencert per part dels dos equips. Un interanvi d'errors en el qual treia el cap l'home més inspirat de l'ICL ahir: un Hamilton que anotava sense haver de gastar gaires tirs. I mentrestant, Aleix Duran demanava més intensitat als seus jugadors, que pressionessin en defensa i que no deixessin lliure el rival. Sobretot, exigia fer un pas endavant i 'mossegar' Dani Garcia, que tornava a la pista en el tram final després d'haver-se endut una bona esbroncada.
El jove base mataroní acabava dirigint l'equip per donar descans a un Lluis Costa que havia tornat a fer un bon partit en absència del lesionat Gintvainis. I Garcia trobava el premi de l'anotació després d'una bona recuperació culminada amb una safata.
A l'últim minut encara va saltar a pista Nil Brià, en el lloc d'un Muñoz que havia tornat a fer un partit complet. I el colofó el posava Lundberg amb un 2+1 que disparava la diferència fins als 24 punts, la màxima de tot el partit. Un triomf balsàmic per trencar una ratxa de dues derrotes.
