29 de desembre de 2017
29.12.2017
40 Años
40 Años

Marc Coma: «Creant al desert és quan estic més còmode»

L'avianès es prepara per a un Dakar que li genera grans expectatives

31.12.2017 | 08:51
Marc Coma, director esportiu del Dakar

És car de veure i de trobar-lo a casa seva, encara més. Viatja tot l´any i els propers dies es podrà veure el fruit d´aquesta feina. Marc Coma serà el centre dels elogis o l´ase dels cops quan s´acabi el Dakar, el tercer que afronta com a director esportiu de la cursa. Ho fa amb la confiança de recuperar les etapes de Perú i d´haver ideat un recorregut més africà que mai.

Tercer any de director esportiu de la cursa. Té sensacions diferents, abans de la prova, que en ocasions anteriors?

Ha estat un any intens. Hem tingut la bona notícia de tornar a Perú. Tenim molts quilòmetres de dunes i un context molt dakarià, però això ha significat molta feina d´exploració. Estem molt contents per la feina. És una gran responsabilitat organitzar el quarantè aniversari de la prova, però tenim un recorregut que té nivell.

Considera que aquest és el primer Dakar cent per cent seu, després d´un primer en què va entrar a mig fer i un segon en què van fallar Perú i Xile a última hora?

Tenim un perfil de països molt bons i això ajuda. Era clau la tornada de Perú i el recorregut i el que es trobaran els participants ho ratificarà. Anem fent el camí que tocava, portant la cursa cap on creus que ha d´anar, amb les novetats de reglament de l´any passat, que en aquest tindran un territori més favorable. Quan la gent pensa en el Dakar, la imatge és un vehicle travessant dunes i en desert obert.

Com ha estat el procés de fer aquest recorregut?

Hi ha diverses fases. Una de política, de relacions exteriors i d´acords amb cada país. Un cop encaixat el trencaclosques comences a imaginar-te les possibilitats de recorregut, amb campaments, que logísticament sigui possible. I llavors ja hem entrat en la meva fase, la d´exploració. Cal buscar racons i llavors s´han de validar. Hem de treballar amb els responsables de cada govern per evitar polèmiques com no entrar en zones protegides. A Perú hi ha moltes restes arqueològiques i els tècnics ens acompanyen per donar-nos permís per fer allò que pretenem sense danyar res. Aquesta fase és la més complicada perquè implica gent de fora del teu equip. L´última és la d´escriptura del llibre de ruta, que es va dur a terme entre setembre i octubre.

Es comença a Lima i s´acaba a Córdoba. Per què en aquest sentit i no al revés?

Perú estava interessat en una sortida i l´evolució del recorregut cada any té sorpreses. Sortir d´allà vol dir que des del primer quilòmetre hi haurà dunes i complicacions. Potser el recorregut del Dakar més natural seria que la dificultat augmenti progressivament, però és així. Tenim una primera setmana molt interessant i els participants hauran d´arribar preparats. La dificultat serà alta des del primer dia.

És bo, per a la cursa, que hi pugui haver una aclarida de competidors i moltes baixes?

Al principi hi haurà diferències. Potser no tant en moto, però en cotxes podem veure algun equip favorit amb problemes durant la primera setmana. Però a la segona part de la cursa, després del descans, hi ha etapes molt complicades i completes que faran que la cursa no es decideixi fins al final.

Un dels problemes dels darrers anys ha estat amb la pluja a Bolívia. És una circumstància imprevisible?

Intentem preveure-la i imaginar escenaris complicats. Quan dissenyem la cursa pensem en plans A, B, C i més, de vegades. Si mirem les curses de tot l´any en cross-country, el 90% han hagut de cancel·lar alguna etapa o modificar-les. Dins d´aquest context tens complicacions, podem dir que forma part del dia a dia de l´especialitat. Esperem que ens afecti el mínim possible.

Treballen amb previsions a llarg termini per saber si pot ploure molt o no, enguany?

Sí, i de moment sembla que tindrem un context molt més favorable que l´any passat.

Vostè ha dit, en una entrevista recent, que li hauria agradat córrer el ral·li del 2018. Per què?

Perquè serà interessant, amb tot tipus de terreny, amb la navegació important, amb ordres de sortida que tindran varietat, per complicar la gestió tàctica de la cursa. A mi, com a pilot, m´hauria agradat, tot i que llavors no sé com hauria anat.

Aquest any encara no poden passar per Xile. És un país recuperable, a curt termini?

Sí, tenim bones expectatives. Hi ha diversos projectes per al 2019. Un és un Dakar Pacífic, que seguiria tota la costa des del sud fins al nord. És una idea de l´Etienne [Lavigne] de fa molts anys i a poc a poc el trencaclosques va encaixant. Potser no es podrà fer per al 2019, però cada cop és més proper. El panorama a Amèrica del Sud és positiu.

Volen ampliar el nombre de països per on passi el Dakar, després d´haver comptat amb Argentina, Xile, Perú, Bolívia i Paraguai? Anirien cap a Brasil, o més cap a Equador?

Es podria anar a Equador. El gran objectiu nostre seria tornar a tenir Xile i seguir a Perú i, des d´aquí, ajustar els països. Serien Argentina, Bolívia i Equador. A curt termini, veig difícil anar a Brasil. En aquests anys a Amèrica del Sud hem fet un descobriment de països i territori al qual no veig sostre. Hem d´estar oberts i que encaixi el programa polític i esportiu dels governs.

Una de les acusacions al Dakar dels últims anys era que es convertia més en una Baja que en un raid. Les entén?

Entenc que els pilots i els equips volen quilòmetres de desert i que sigui tot tal com ho hem fet aquest any. Que sigui plena de recursos en navegació, ordre de sortida i llargada d´etapes. Que no sigui d´anar al cent per cent des de l´inici fins al final. Aquesta és la meva lluita.

Aquest any hi ha hagut alguna baixa important com la de De Rooy en camions. Pensa que és un fet aïllat?

En el seu cas seran al Dakar amb dos o tres camions. Gerard de Rooy no hi serà. Crec que desenvolupa el camió nou, que em sembla que no està a punt per córrer el Dakar, i d´aquí la seva absència. Al final, hi sigui o no l´equip de De Rooy, el Dakar seguirà sent el referent i serà la prova més dura de totes, amb una història de quaranta anys. En la seva història hi ha hagut gent que para, gent que torna. És part del cicle que cadascú segueix.

De Rooy va a disputar l´Àfrica Race, una cursa que s´encavalca una setmana amb el Dakar. La veu com una competència?

No podem comparar les dues curses. Coincideix en dies i ells utilitzen una part del recorregut de l´antic Dakar a Àfrica, però el format, a nivell mediàtic, de qualitat d´esdeveniment i de magnitud, no és comparable.

Celebren quaranta anys i deu a Amèrica del Sud. Quin és l´estat de salut de la marca Dakar?

Pocs esdeveniments del motor tenen aquesta història. Estem completament consolidats a Amèrica del Sud, amb molt territori per descobrir allà. S´ha fet una prova més global. Abans era de francesos i europeus i ara el tercer país amb més inscrits és Argentina. Això és bo. També hem de ser conscients que l´especialitat, en general, no està en el millor moment de salut, especialment en la categoria de cotxes. Per tenir un bon nombre d´inscrits cal molta feina. En motos omplim totes les places, en camions estem més que contents, perquè gestionar-los és complicat i ens degrada el ter-reny. Voldríem tenir més cotxes.

Fa dos anys i mig que és director esportiu del Dakar. Què li agrada més i què menys de la seva feina.

On estic més còmode és al desert. Quan estàs creant és el moment de més plenitud. Imaginem etapes a llocs on possiblement no ha arribat ningú amb un vehicle. Quan ets conscient d´això, a nivell personal, t´omple. El que em costa més és que estic més dies a fora de casa ara que quan corria. La promesa que m´havia fet era que quan acabés de competir volia una vida més tranquil·la i ha estat al revés. Tinc les oficines a París, la feina a Amèrica del Sud i la casa a Avià. Ho gestiono com puc.

S´hi veu gaires anys, fent aquesta feina?

Intentaré fer-la tants anys com pugui. Mentre pugui aportar a la cursa, tingui la confiança d´ASO i pugui reflectir el meu concepte de prova, la meva intenció és ser-hi. Em sento totalment reconegut. He d´agrair la manera com m´han acollit, que m´hagin deixat ser creatiu i no quedar-me en un procés d´organitzar dins d´uns estàndards sinó anar al davant de l´especialitat. En aquest aspecte només tinc paraules d´agraïment.

En els seus últims anys damunt de la moto sempre es deia que acabaria corrent amb cotxe i al final va sorprendre sent director esportiu del Dakar. Està tancada aquella porta?

No, no ho està, perquè només faltaria que ho digués i llavors em sortís una oportunitat bona, però cada any que passa està més lluny. Sincerament, ara estic del tot involucrat en el que faig i tinc poques idees més en l´àmbit esportiu. Intento estar actiu, fer esport, vaig amb moto amb els amics, però com a entreteniment.

Quan és al Dakar, li vénen ganes de tornar a competir?

Amb moto és una etapa tancada. Quan els veig sortir, tenen tot el meu respecte i la meva admiració.

Pensa que com era que vostè pogués fer el mateix?

De vegades sí [riu]. M´agrada competir. Intento fer alguna cursa de bicicleta de muntanya durant l´any per matar el cuc. Estic en una fase en què estic centrat en aquest projecte i no tinc temps de res més. Quan ets allà, l´exigència és tan alta que tampoc no et pots permetre pensar en altres coses. La magnitud de la cursa és una bestiesa.

Ha descobert que potser és més diplomàtic del que pensava?

El Dakar és complex en tots els sentits. Tenim participants que són amateurs en motos, cotxes, camions, equips de fàbrica, de tot tipus. Amb això, ja tens un panorama molt diversificat. Després hi ha la part política, amb les gestions, part de reglament, mediàtica... És un gegant. És enriquidor, perquè a nivell personal he après moltes coses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema