Fa 25 anys, la bicicleta de muntanya no tenia els adeptes que té en l'actualitat i moltes coses han canviat en aquest esport amb dues rodes. Malgrat això, una colla de santpedorencs, amants d'aquest esport, es van aventurar en l'organització d'una pedalada popular en unes dates, al gener, poc habituals per a la pràctica del BTT, sobretot a causa del fred que normalment fa. L'anomenada Hivernal del Bages és ara una 'obligació' per als ciclistes que volen començar la temporada com marca la tradició. Aquest diumenge, la prova, no competitiva, complirà la seva 25a edició.

El diumenge 16 de gener del 1994 es va celebrar la primera edició de la Hivernal del Bages, amb una participació d'uns 140 corredors, una xifra que ha anat creixent fins als 500 actuals (el límit imposat pels organitzadors). En aquella primera marxa els participants ja van poder gaudir d'un recorregut atractiu, força exigent, d'uns 50 km, però a l'abast de tothom, amb una cronoescalada a mig fer . Es diu que molta gent de casa nostra ha descobert la bicicleta de muntanya arran de la seva participació en alguna de les edicions de la Hivernal del Bages.

Aquesta organització anyal és a càrrec del Club Esportiu Hivernal del Bages, que bàsicament organitza aquesta prova, però també alguna altra sortida al llarg de l'any (alguna caminada). Xavier Martí és un membre de la colla: «Som un grup d'11 persones que organitzen aquesta pedalada. Recordo que fa 25 anys, entre gent apassionats de la bicicleta que ens trobàvem a la botiga del Francesc Sala, la majoria de Santpedor, va sorgir la idea de fer una prova a l'hivern. Ara ja se'n fan altres, però en aquell moment vam ser pioners perquè els calendaris de curses no començaven fins al març. Vam establir per a la Hivernal del Bages el segon diumenge de gener. Sempre s'ha fet en la modalitat de bicicleta de muntanya i mai ha estat competitiva».

Xavier Martí, que és un dels dissenyadors del traçat, comenta que «en el format de la pedalada també vam ser pioners, ja que sempre hem buscat que el circuit sigui 100% per senders. Al llarg d'aquests anys estem satisfets per haver recuperat molts trams desconeguts. Sempre ens movem entre Santpedor i Castellnou, tot i que algun cop hem arribat al terme de Callús, però sense arribar a la població».

«L'avantatge que tenim a les zones en les quals ens movem és que només hem de parlar amb cinc o sis propietaris per demanar permís per passar, perquè són els amos de grans extensions. S'ha de tenir en compte que hi ha trams que els obrim nosaltres, que desbrossem el sender. En això tenim una molt bona entesa, arribem a bons acords», comenta Martí, que afegeix que «en cadascuna de les edicions busquem llocs nous, en els quals ningú ja no hi pensava. Així cada any hi ha novetats, i això fa més atractiva i gens monòtona la pedalada. Amb el que tenim molta cura és en retirar els senyals quan tant bon punt passa el darrer ciclista. No ens agrada deixar senyals al bosc. I això també ens ho agraeixen».