El Manresa fa diverses temporades que persegueix l'ascens a Tercera Divisió. Tret de la campanya passada, en la qual el repte va ser la permanència per culpa d'un desgavell organitzatiu important, i de decisions que no es van acabar d'entendre, el club manresà ha estat a la part alta de la classificació de Primera Catalana. També aquest curs.

Un cop finalitzada la primera volta al grup 1 de Primera Catalana, i encara amb un partit pendent (el jugarà el dissabte 10 de febrer al Congost, contra el Llagostera B), els blanc-i-vermells estan situats en segona posició a sis punts del conjunt que fins ara ha estat més regular, la Fundació Grama. El Manresa va començar amb Jose Solivelles a la banqueta, fent tàndem amb Miquel Ezequiel a la direcció esportiva. Però alguna cosa no era del grat del president José Luis Correa, fins al punt que després de jugar-se la desena jornada tant Solivelles com Ezequiel van haver de plegar. En aquell moment es va al·legar una reducció del pressupost, però no sembla que aquest fos el motiu precís de la seva marxa.

Un vell conegut de l'afició manresana, el tècnic Dani Andreu, es va fer càrrec de l'equip, amb el retorn també d'Enric Moreno a la secretaria tècnica. Fins a aquell moment, el primer equip del Manresa havia estat força irregular, amb cinc victòries, dos empats i tres derrotes. Andreu va debutar al Congost davant el Manlleu i va aconseguir una victòria balsàmica, a la qual van seguir una sèrie de quatre partits guanyats i només una ensopegada, també a casa, amb el sorprenent San Juan de Montcada.

Precisament és al Nou Estadi on hauria de millorar el Manresa si vol tenir possibilitats reals d'ascens. I és que hi ha un gran contrast entre els números com a local i els que ha fet com a visitant. Al Congost té un balanç negatiu. Dels set enfrontaments, n'ha perdut quatre i només n'ha guanyat tres. I el que és pitjor, les derrotes s'han produït davant d'equips de la part mitjana-baixa de la classificació com el Lloret, el San Juan de Montcada, el Cardedeu i el Farners (aquest més ben situat, tot i que darrerament també s'ha desinflat). En canvi, en els desplaçaments les coses són molt diferents i, de nou enfrontaments lluny del Nou Estadi, n'ha guanyat set i n'ha empatat dos, sense cap derrota per tant. En aquesta línia, el Manresa fa pràcticament un any que no perd a fora (la darrera ensopegada va ser el 20 de gener de l'any passat a Lloret). A diferència dels enfrontaments com a local, com a visitants, els manresans han tingut autèntiques finals, resoltes amb solvències, ens camps com el del líder Fundació Grama (0-1), Montañesa (0-2) o la Jonquera (0-1).

Un nombre també destacable és el de gols encaixats. El Manresa, en setze partits, només ha rebut dotze gols (tres com a visitant), un fet que mostra la gran solidesa defensiva. En canvi a favor, els blanc-i-vermells només han estat capaços de marcar-ne 24, i destaca en aquesta faceta l'osonenc Manel Sala, autor de 7 gols, i de Brian, amb un menys.

Diumenge que ve, el Manresa iniciarà la segona volta al camp del cuer Castellar, un equip que només ha estat capaç de guanyar un partit i d'empatar-ne quatre (té set punts al caseller).

Dani Andreu, l'entrenador del Manresa, considera que el seu equip «ha millorat a mesura que han anat passant les jornades. Certament que tenim l'handicap dels partits a casa, però jo diria que cada cop som més madurs i això tindrà solució en aquesta segona volta». Andreu afegeix que «hi ha grans equips a la categoria com ja s'ha vist, i penso que si no canvien molt les coses la Fundació Grama, nosaltres i la Montañesa ens jugaren l'ascens i la promoció. No crec que equips com la Jonquera, el Manlleu o el Júpiter arribin a temps». Sobre la bona trajectòria del líder Fundació Grama, Dani Andreu ha dit que «ha estat el més regular, està passant per un moment dolç, però encara no ha tingut cap crisi de resultats, que li port arribar en qualsevol moment, encara que s'ha de reconèixer que tenen un molt bon equip, sens dubte».