Aquest gener ha estat diferent per a Moi Torrallardona, però no tant dels que vivia fa més d'una dècada. Després de dos podis seguits al ral·li Dakar, ara instal·lat a Amèrica del Sud, una victòria i una tercera posició, el seu cap de files, l'holandès Gerard de Rooy, va decidir enguany canviar la prova més emblemàtica per la nova Àfrica Race, una competició de menys nivell però que comporta la motivació de trepitjar territori de l'antic Dakar.
Amb sortida de Mònaco, per Cap d'Any, la cursa va baixar pel Marroc, Mauritània i va acabar a Dakar, al mític llac Rosa de la capital senegalesa. El camió de Torrallardona, pilotat per De Rooy i amb el polonès Darek Rodewald de mecànic, es va imposar amb facilitat a la categoria de camions i va lluitar amb els principals cotxes. Un pas més per donar-li fiabilitat de cara al futur.
D'aquesta experiència, el navegant bagenc explica que «ens hi hem divertit molt i hem tingut enyorança dels temps passats. Àfrica és única i sempre serà el terreny natural del Dakar». Segons ell, l'actual prova sud-americana «ha evolucionat de manera il·lògica cap a d'altres indrets que l'han condicionada en molts aspectes. Córrer l'Àfrica Race ha estat divertit, dur, difícil i un aprenentatge».Menys condicionants
Torrallardona explica que el re-corregut «gairebé no tenia enllaços i les especials eren molt llargues i lineals. La navegació constava de menys notes i hi havia menys perill al llibre de ruta que a la pista. La conducció requeria que miressis més al terreny». Així, «durant els primers dies, fins que no ens vam adaptar al format, vam tenir bastants ensurts. Els perills de qualificació 1 del Dakar no estan dibuixats a l'Àfrica Race i els de qualificació 2 al Dakar aquí són 1. Els llargs fora pista, sense cap referència, provoquen que obris els ulls i miris lluny. Hi ha pocs punts de pas i espais buits en centenars de quilòmetres.
La falta de competitivitat en la categoria de camions va provocar que la victòria fos fàcil i que el resultat fos millor que el del Ral·li de la Ruta de la Seda de l'estiu, en què van tenir dificultats de fiabilitat. La motivació era lluitar contra cotxes, i el camió de De Rooy els va guanyar tots, excepte un mini i dos buguis.
El resum és que «estem contents i tornem una mica més savis. Les novetats mecàniques provades no totes funcionen però sí que tenim el camí més clar. Hem fet molts quilòmetres obrint pistes en etapes complicades amb un llibre de poques referències i punts de pas de confirmació». Ara falta «digerir-ho tot i veure quin objectiu es fixa l'equip per al 2018 i on cor-rerem el proper gener».
