David Garcia: «Estic preparat per exercir de director esportiu o d'entrenador»

Després de quinze temporades com a futbolista. Què ha ocupat el temps de David Garcia aquests dos anys i escaig?

Formar-me com a director esportiu i com a entrenador de tercer nivell, aquell que em permet exercir fins i tot en les millors lligues del món, i gaudir de la infantesa dels meus fills, l'Arnau, de vuit anys, i l'Aleix, de quatre, amb la meva dona, la Mireia. Sortir amb ells a la muntanya, en bici, per anar a esquiar. No volia perdre'm la seva infantesa!

La seva retirada va ser fruit d'un procés de reflexió?

Sí, va ser una decisió meditada. A partir dels 26 anys vaig tenir dues lesions que podien escurçar la meva carrera esportiva. Primer, una agressiva operació per obrir la fàscia que cobreix els bessons de la cama dreta, que havia crescut menys que aquests i, després, un trencament fibril·lar que pràcticament va separar completament el recte de la cama esquerra del tendó. Vaig poder continuar jugant al màxim nivell amb dolor, t'hi acostumes, però durant l'últim curs a Girona vaig adonar-me que ja no em sentia bé ni jugant ni entrenant-me. I vaig decidir que havia de deixar el futbol abans que ell em deixés a mi, tot i rebre ofertes de fora de l'Estat.

Instruir-se per retornar al futbol en un altre àmbit formava part dels seus projectes?

Va ser una de les raons per les quals vaig deixar de jugar. Volia formar-me com a director esportiu i, abans de retirar-me, ja m'havia informat de la millor opció per fer-ho. Mig any després, vaig fer el curs de director esportiu que la federació fa a Madrid. Per obtenir el títol has d'elaborar l'organigrama complet i detallat d'un club de Primera Divisió, des del futbol base fins al primer equip. Conèixer i aprendre de Monchi, que ha exercit amb tant èxit al Sevilla, va ser molt enriquidor.

I ara està completant la seva formació com a tècnic.

Vaig aprofitar el programa federatiu adreçat a jugadors que hagin jugat vuit anys a Primera Divisió o hagin estat deu vegades internacionals. Durant el darrer any i mig m'he titulat, successivament, com a entrenador de primer nivell (UEFA B), segon (UEFA A) i ara estic fent les pràctiques del tercer nivell (UEFA Pro).

Unes pràctiques equivalents a exercir durant sis mesos?

La UEFA ha de rebre la documentació de la meva promoció el proper 31 de juliol, inclosa tota aquella que acredita haver exercit durant aquest període de temps com a màxim responsable tècnic. Vam rebre aquesta informació amb poc marge de maniobra, el divendres 19 de gener. La setmana següent vaig contactar amb Sergi Martínez, gerent del Gimnàstic, i amb el president de l'entitat, Miquel Sebastià. El juvenil B s'havia quedat sense entrenador i van oferir-me assumir-ne les regnes. Tot han estat facilitats.

I la setmana següent va debutar a Sant Carles de la Ràpita amb una golejada. L'equip feia dos mesos que no guanyava...

Només vaig poder dirigir l'equip en tres sessions preparatòries, amb l'ajuda d'Adrià Talavera. Però no podria acabar un partit més satisfet. Tots els jugadors van fer el que els vaig demanar. El zero a cinc n'és la conseqüència directa. I això que teníem moltes baixes i vaig haver de convocar quatre cadets, dos dels quals van jugar com a titulars. És un equip de juvenils de primer any que s'enfronta a futbolistes de tercer any, molt més experimentats, però amb un gran talent.

Quines sensacions va tenir en el seu debut a la banqueta?

Em vaig sentir estrany, però tampoc gaire. Pel meu caràcter i com a capità de l'Espanyol ja tenia tendència a fer de segon entrenador quan jugava. No m'agrada aclaparar però sí fer les correccions oportunes. Això sí, em va colpir el moment de dirigir-me a la banqueta abans de començar el partit. Va ser inoblidable!

Quins són els seus reptes professionals a mitjà termini?

Encara no he trucat a cap porta ni he presentat cap projecte a cap club. Primer, volia tenir una preparació sòlida. Si pogués triar, m'agradaria més exercir com a director esportiu o en tasques d'aquesta àrea com elaborar informes de jugadors futuribles. També valoraria la possibilitat de dirigir un equip.

Quines línies mestres seguiria David Garcia com a director esportiu?

El meu lema seria «el planter és un tresor». Tindria especial cura del treball en aquest àmbit i de l' scouting. Per a la majoria de clubs hauria de ser essencial preparar adequadament els joves futbolistes i confiar-hi. Sovint veig malbaratar jugadors amb talent per manca de paciència.

Tot seguit, presenti el David Garcia entrenador.

Els meus equips jugaran amb les línies molt juntes tant en atac com en defensa i faran un futbol combinatiu. S'ha d'atacar de forma organitzada, sense precipitacions, llegint les debilitats de l'oponent i deixant espai a la creativitat dels jugadors en atac. Sobretot, m'agrada que els equips tinguin una identitat reconeixible, admiro els tècnics que ho aconsegueixen.

Valori la seva estada d'onze temporades al primer equip de l'Espanyol. Retirar-se com a blanc-i-blau no va ser possible.

He gaudit de cada moment d'aquests onze anys. Gairebé tot va ser positiu! Estiu rere estiu es fitxava algú per ocupar la titularitat a la meva posició. Però els titulars de la premsa m'estimulaven i acabava jugant. Estic orgullós d'haver viscut la millor etapa esportiva de l'Espanyol de la nostra època. No poder acomiadar-me de l'afició jugant em va doldre.

Va retirar-se després de jugar quatre anys a Girona, a Segona.

Fitxar pel Girona va ser el millor que em podia passar aleshores. Vaig trobar-me amb una família esportiva que t'acull, t'integra... Els jugadors encara mantenim el grup de WhatsApp. A Girona vaig aprendre com ha de ser un vestidor per tal que incideixi positivament en els resultats de l'equip.

La seva continuïtat al Gimnàstic la propera temporada és possible?

Sí, segons l'avaluació que fem del treball d'aquest sis mesos, estic obert a aquesta possibilitat. Per al futur del club és fonamental la permanència del juvenil A a la Divisió d'Honor.