La passió per les curses d'orientació i la determinació per explorar els límits de les seves capacitats com a esportista han guiat el casserrenc Pau Llorens a rebre una beca de la Federación Española de Orientación (FEDO). Llorens és un dels cinc joves corredors que integren el Grupo Permanente de Élite en Madrid (GPEM), un programa de tecnificació pioner dirigit als esportistes més prometedors de l'Estat, endegat l'octubre. No endebades, el de Casserres va quedar a un pas l'estiu passat de prendre part al campionat del món en dues modalitats.
Per iniciativa dels orientadors
La tenacitat d'un grup de vuit joves orientadors d'arreu de l'Estat, entre els quals figura Pau Llorens, ha estat el detonant per activar un projecte inèdit que, en la seva gènesi, han impulsat els mateixos esportistes. Una conversa entre els seleccionats per competir al Mundial de Suècia del 2016 va derivar en una proposta inèdita l'octubre d'aquell any. «Els orientadors ens vam adonar que havíem de prendre la iniciativa per poder millorar el nostre rendiment de forma conjunta», relata Llorens. Per això «vam prendre la decisió d'anar a viure i entrenar junts a Madrid, emmirallant-nos en els programes d'entrenament de les federacions de França i Dinamarca», assevera.
Però el seu era un projecte basat en l'autogestió i finançat pels seus protagonistes. Pau Llorens, que aquell estiu s'havia graduat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE), va llogar una casa a Torrelodones (Madrid), conjuntament amb els mundialistes Andreu Blanes i Antonio Martínez Pérez, així com amb Marc Serrallonga, Eduardo Gil, Raúl Ferra, Luis Sánchez i Greg Ahlswede, i van endegar un intensiu programa de tecnificació de nou mesos amb el recolzament extern de l'exseleccionador estatal absolut Alberto Mínguez. «Assumiem totes les despeses. Per exemple, el lloguer de l'habitatge, d'uns 1700 euros mensuals. Tres companys tenien feina estable. Els altres van haver de buscar com generar ingressos. En el meu cas, vaig fer-me autònom el gener següent. Les meves múltiples activitats professionals es basen en els coneixements adquirits a les curses d'orientació», explicita.
L'ens federatiu, poc avesat a iniciatives innovadores i ambicioses, va respondre al caràcter emprenedor de l'elit actual de les curses d'orientació l'any següent. Pau Llorens exposa que «la federació va destinar 12.000 euros del seu pressupost anual a finançar i tutelar el nostre projecte». Després d'obrir un concurs de mèrits per accedir a l'ixent programa de beques, Llorens i quatre companys més van ser seleccionats per continuar desenvolupant el programa de tecnificació, ara a Guadar-rama. «Nou mil euros serveixen per pagar el lloguer de l'habitatge, dos mil per abastar de gasolina la furgoneta que se'ns ha cedit per desplaçar-nos a entrenar i mil per a la impressió de mapes i inscripció en competicions, entre altres».
De l'IES Puig-reig a la selecció
Llorens va conèixer les curses d'orientació «participant en una activitat extraescolar que oferien a l'IES Puig-reig quan hi cursava 2n d'ESO». Fins llavors, «només hi havia tingut un breu contacte, en una activitat organitzada pel grup d'esplai les Xiruques» de Casser-res. «Jugava a futbol. Vaig iniciar-me al club local i, després de l'etapa aleví, vaig fitxar pel Gironella, on vaig competir fins completar el segon any de juvenil». L'esport de l'orientació va captivar-lo de seguida. «A mi no m'agradava cór-rer. El que em va seduir va ser la sensació que tu ets el responsable de tot el que passa durant les proves d'orientació, de totes les decisions, de les errònies i de les encertades».
Dos anys després del seu primer contacte amb les curses d'orientació, quan feia 1r de batxillerat, ja era Llorens qui conduïa l'activitat extraescolar del seu institut, amb Sergio Peláez.
Llavors ja participava habitualment en competicions d'àmbit estatal. El seu bateig de foc internacional va produir-se l'any 2012, quan tenia divuit anys, als European Young Orienteering Championships (EYOC) de França. Després, ha competir en els mundials júnior de la República Checa (2013) i de Bulgària (2014), on va assolir la seva millor classificació, en signar el catorzè lloc final en la modalitat esprint. La seva última experiència internacional va ser als mundials universitaris d'Hongria del 2016, on Llorens va assolir el dinovè lloc, també en esprint.
El seu gran repte és classificar-se per competir en el mundial absolut, de celebració anual. «L'any passat quasi ho aconsegueixo. Només una posició va impedir-me viatjar a la ciutat Estònia de Tartu per competir en esprint i llarga distància. Ara, el meu objectiu és classificar-me per al mundial de Riga d'aquest agost».
De caràcter analític i emprenedor, Pau Llorens ha sigut el director de la concentració de cent trenta orientadors internacionals que va acollir la Catalunya central la setmana passada i és l'impulsor de les proves de Microsprint que han acollit piscines de totes les poblacions del Berguedà els tres últims estius. El novembre, el seu projecte «Microsprints Permanents d'Orientació» va rebre el 2n premi al Concurs d'Idees Emprenedores que promou l'Agència de Desenvolupament del Berguedà.
