El ral·li Dakar ha tingut canvis substancials durant les seves quaranta edicions, però prendre-hi part continua sent un repte seductor i apassionant. Aquesta és la principal conclusió del distès i agradós col·loqui que vuit experts dakarians bagencs i de comarques properes van mantenir, la vesprada de dimecres, a la seu manresana de Nou Motor.

La frase que va pronunciar el xef i pilot Nandu Jubany en creuar la línia d'arribada de l'edició d'enguany de la mítica prova: «Això és per a superhomes» va incitar al propietari del servei oficial Audi, Volkswagen i Skoda, Jordi Serra, a organitzar aquesta interessant trobada plena de passió i saviesa dakarianes.

La iniciativa de Serra i del seu equip de col·laboradors va permetre aplegar pilots de la categoria de Pep Vila, Ñaki Bosch, Guifré Pujol, Francesc Selga, Gerard Far-rés, Enric Palacios, Xavier Foj i el sabadellenc Josep Nicolás.

Cesc Vila va conduir amb mestria el debat davant més d'un centenar d'assistents, delerosos de conèixer les impressions dels pilots que han conegut les entra-nyes de la prova. No endebades, en el currículum dakarià de quasi tots els ponents figuren més de deu participacions en la mítica prova. Cal destacar les vint-i-vuit edicions disputades pel pilot de Molins de Rei Xavier Foj.

Foj i Pep Vila van iniciar les intervencions detallant les diferències existents entre el ral·li Dakar dels anys vuitanta i noranta i la prova actual. Segons el seu criteri, la pèrdua d'una part de l'esperit aventurer de les primeres dècades es veuria compensada per la velocitat i l'espectacularitat que ofereixen els actuals vehicles oficials. Alhora, van exposar la diferent actitud davant el ral·li de les poblacions africana i sud-americana. L'anecdotari era un dels apartats més sucosos i esperats de la nit. Ñaki Bosch, amb permís de Pep Vila i Enric Palacios, va excel·lir en el relat. «Circulàvem per la zona desèrtica més gran de Mali amb el Nico (Josep Nicolás) quan se'ns va espatllar el diferencial del cotxe. Tres-cents quilòmetres de desert ens envoltaven. Quan van passar les assistències, vaig quedar-me voluntàriament al cotxe fins que vinguessin a remolcar-lo. Feia una hora que el camió havia marxat del meu costat i encara el veia en la llunyania. Pensava que tardarien dotze hores a venir, però van ser tres dies i tres nits! El tercer dia va aparèixer un senyor dalt d'un camell, mal vestit i descalç... Somreia! Encara sort, perquè anava descalç però duia un kalàixnikov! Vam fer el te i va marxar. Després, va reaparèixer amb un altre home i dues dones tapadíssimes. Quan va arribar el Nico en una pick up amb l'equip de rescat, em volia matar!». «Jo patint i ell fent amics fins i tot allà!», va replicar, indignat, Josep Nicolás.

El col·loqui va continuar repassant les vivències dels vuit pilots, des dels mítics Suzuki amb què van finalitzar la prova en 56è i 57è lloc Francesc Selga i Jordi Torra l'any 1990, patrocinats per Caixa Manresa, encara avui dia el cotxe de menor cilindrada que ha acabat el Dakar, fins al rescat de Salvador Servià protagonitzat per Pep Vila a petició d'Enric Palacios.

«No et retiris, ja ho farà l'edat»

Una sèrie de fotografies que resumien la trajectòria de Gerard Far-rés al raid va ocupar el tram final de la vetllada. Farrés va assenyalar les lesions sofertes al llarg dels anys com el detonant de la seva decisió de no competir més al Dakar. Però va matisar que «no és un no definitiu». Enric Palacios va animar-lo a continuar. «Ja et retirarà l'edat. A mi, l'edat m'ha jubilat del Dakar. Si no, encara hi aniria. No t'ho pensis. Continua!».