09 de març de 2018
09.03.2018
40 Años
40 Años
NATACIÓ

A les velleses arriben les grandeses per a Jaume Cots

El nedador del CN Minorisa va guanyar, als 84 anys, quatre ors en els campionats d'Espanya màster de Màlaga

12.03.2018 | 00:12
Jaume Cots és un habitual en les competicions de natació per a veterans d´àmbit català i estatal

Avui, dia 9 de març, compleix 85 anys. I ho fa en plena forma. Jaume Cots, nedador del CN Minorisa, neda entre 1.500 i 2.000 metres diaris a les piscines municipals manresanes. I, tot i la seva edat, encara participa en competicions màster (veterans), tant catalanes com estatals, i hi aconsegueix bons resultats. El mes de febrer passat va sumar un pòquer d'ors en els campionats d'Espa-nya celebrats a Màlaga; va gua-nyar en les quatre distàncies (50, 10, 200 i 400) de l'estil lliure en la categoria de 85 a 89 anys.

El cas de Jaume Cots és prou singular. De jovenet va ser nedador del CN Manresa, però va deixar-ho molt aviat, i va passar-se una llarga temporada sense ni tan sols ficar-se en una piscina per banyar-se. Als 75 anys, empès pel metge, i més endavant per companys com el també nedador màster Francesc Martínez, va llançar-se a l'aigua, i mai millor dit. Va recuperar una vella afició i des de llavors practica la natació, també en l'àmbit competitiu, malgrat algunes petites restriccions imposades pel cardiòleg.

«Als deu anys em van portar al CN Manresa a aprendre a nedar, i més endavant, ja com a nedador del club, vaig participar en competicions infantils per tot el territori català. Cal recordar que en aquella època només podíem entrenar-nos a l'estiu perquè a Manresa no hi havia piscina coberta», recorda Jaume Cots. Els estudis el van portar a Barcelona i això va fer que deixés la natació aparcada, tot i que continuava jugant a waterpolo i fent alguna travessa en aigües obertes de tant en tant.

«Als 23 anys, i encara a Barcelona, feia d'àrbitre de natació i waterpolo, i ja no competia. Això fins als 30 anys, quan em vaig casar. Jo continuava sent soci del CN Manresa, però no m'anava bé d'anar-hi. Treballava com a enginyer a la Pirelli i feia classes; estava molt ocupat i els caps de setmana tenia altres coses per fer. En l'àmbit esportiu, vaig substituir la natació per la muntanya amb sortides d'un dia per diferents indrets de Catalunya». Això fins que el metge va prohibir a Jaume Cots anar a la muntanya per problemes a l'esquena. «I em va recomanar la natació, però jo en cap moment pensava competir. Va arribar un moment que em cansava molt nedant i el cardiòleg em va dir que havia de deixar la natació. Jo li vaig demanar que em deixés nedar, però sense forçar la màquina. I el que són les coses, ja fa set anys que competeixo».

«A la piscina ens trobàvem uns quants nedadors, entre ells Francesc Martínez i el seu pare. Els vam empènyer cap a la competició. Després de la crisi del CN Manresa, em vaig quedar pràcticament sol com a màster en els primers anys del CN Minorisa. Ara ja som més colla», apunta Jaume Cots, un nedador màster que té clar que el principal al·licient dels campionats «es retrobar-te gent amb qui havies competit de jove i, d'això, ja fa més de 50 anys. Parlem de les nostres coses i és com una trobada d'amics, més que de rivals. Això és més important que la mateixa competició. A la nostra edat anem a gaudir i a mirar d'acabar la prova que estem nedant; d'entrada no anem a batre rècords». Cots participa habitualment en els campionats de Catalunya i en algunes proves del circuit català. A l'àmbit estatal «a vegades aprofitem viatges amb l'Imserso amb la senyora per estar vuit o deu dies en el lloc on hi ha el campionat; això ho vam fer l'any passat a Palma de Mallorca; jo competeixo els dies marcats i també queda temps per fer turisme».


Canvi de categoria

Aquesta temporada ha estat un canvi per a Jaume Cots. «L'any passat era el més vell de la categoria de 80 a 84 anys i ara sóc el més 'jovenet' de 85 a 89, on ja som més pocs que anem a les competicions». Cots participa normalment en les proves de crol perquè el metge «em va prohibir la braça i la papallona. Jo sempre havia fet braça i crol, i l'esquena no la practicava. Tot i això, en aquesta edició del circuit català vaig provar de fer els 100 esquena a Terrassa i la veritat és que no em va anar malament del tot, perquè vaig fer el rècord de la categoria; això sí, s'ha d'admetre que és un rècord molt light, però em va fer gràcia fins al punt que en els campionats d'Espanya passats volia apuntar-me en aquesta prova i ja no vaig ser-hi a temps perquè la marca que havia fet encara no la tenia homologada el dia de la inscripció a l'estatal, una competició en la qual podem participar en cinc proves individuals. En aquest cas no cal tenir mínimes a diferència dels Europeus i Mundials, que sí que se n'han de tenir, tot i que, en el meu cas, de moment no tinc intenció de participar-hi».

«La meva preparació és autodidacta, tot i que rebem consells dels tècnics del CN Minorisa. Ens reuneixen tot el grup de màsters i ens fan una mica de planificació d'entrenaments, més que res orientatius. La meva preparació consisteix normalment a fer dos cops les quatre proves en les quals normalment competeixo, els 50, 100, 200 i 400 crol». Cots encara té pendent aquesta mateixa temporada alguna prova del circuit català (en total són dotze), els campionats de Catalunya i els d'Espanya d'estiu a Reus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Buscador de deportes

L'últim El més llegit