L'ICL Manresa va patir una der-rota de les que fan mal. Va passar de guanyar de setze punts al descans, fent una exhibició, a caure a la calenta pista del Pazo Paco Paz deixant reviscolar el rival de manera increïble. Els gallecs tenen la salvació feta i els manresans afrontaran, amb dubtes després de duels com el d'ahir, el purgatori dels play-off.

Preveient el potencial físic del Rio Ourense Termal, Aleix Duran va apostar per Jordan Sakho en l'equip inicial i també amb un recuperat Álvaro Muñoz en la posició de tres, un lloc de sortida que l'ala d'Àvila feia setmanes que no podia ocupar per problemes als tendons. I va ser precisament ell qui va anotar el primer triple del partit i va trencar una mala ratxa de les darreres jornades. Els gallecs van plantejar un principi de partit dur, amb molta intensitat defensiva, però la iniciativa va ser d'un ICL sense lesionats.

Així, les assistències de Costa, primer a Sakho i després a Lundberg, van propiciar les primeres diferències per als visitants (5-9). Per la banda local, la seva aposta era el cinc letó Davis Rozitis, que, després de treure un 2+1 a Nacho Martín, assolia el seu sisè punt i deixava el resultat amb un 9-11. Els manresans, però, havien entrat millor al partit i van arribar al primer descans guanyant 14-19.

Rebot i transició

L'ICL estava dins del partit i volia aprofitar la força que li donava controlar la zona en defensa i sortir en ràpids contracops. Lundberg va encetar el període i, tot i un bon bàsquet, el primer, de Dan Trist, dues bones transicions d'Allen i Hamilton permetien acostar-se al doble dígit de diferència a 8.13 per al descans (16-25) i obligaven a demanar temps mort a Gonzalo García de Vitoria, el tècnic de l'Ourense.

Però no n'hi va haver prou. La tendència s'havia consolidat i, malgrat una errada en un contraatac de Lundberg, un triple en transició d'Ahonen i les segones faltes d'Allen, Hamilton i Martín, els punts del val·lissoletà establien la màxima diferència (21-31). A l'altra banda, de moment, només la intensitat, sovint sense control, d'un Ndoye imprevisible que, de tota manera, inflamava els ànims del públic gallec i situava el 29-33 després d'un 2+1 i d'una antiesportiva forçada per un mal bot de Costa.

Escapada i bloqueig

Però va ser un miratge i el preludi d'un trencament, el d'un espectacular parcial de 0-12 que va portar el partit a un 29-45 de la mà d'un excels Gintvainis. El lituà, que combina amb encert la posició de base i d'escorta per la baixa de Jou, va reblar un tram de partit començat per Hamilton i un triple i un contraatac de gran qualitat de Muñoz. Ndoye va donar la cara amb el seu novè punt, però el mateix Gintvainis va tancar el quart amb dos tirs lliures anotats (31-47 a la mitja part del duel).

Però l'inici del tercer quart va ser dantesc. Dos rebots ofensius de Rozitis i Johnson i dues accions al pal baix de Dan Trist, combinat amb errades en atac de Martín i Costa, suposaven un parcial de 8-0 en 1 minut i 52 segons i un temps mort d'Aleix Duran per aturar els locals (39-47). Nacho Martín va sufocar l'incendi amb dos bàsquets (39-51), però va cometre dues faltes seguides i, a més, Aleix Duran va veure com li indicaven una tècnica que va permetre a Reggie Johnson anotar tres tirs lliures que, units a un 2+1 i un triple d'Uzas, situava el 48-51. Disset punts rebuts en quatre minuts.

Per sort, un triple de Lundberg i un bàsquet de Muñoz van temperar els ànims i, aleshores, els col·legiats es van dedicar a compensar la tècnica i les faltes a Martín amb personals contra els locals (48-57). El partit d'havia convertit en un io-io en el qual Johnson situava el 53-57 amb un triple i Trias eixamplava fins al 55-64 amb un 2+1. Enmig, una gran feina de desgast d'Ash Hamilton aportant intensitat als seus companys. Un mal final de període, però, va provocar que s'entrés al darrer període només amb tres punts d'avantatge (61-64) i encara sort d'un tir lliure errat per un Dan Trist que havia anotat deu punts en deu minuts i havia fet molt mal.

El darrer període va començar amb molta tensió. Un parell de bones accions de Trias i Allen van dur el partit fins al 61-67 però, malgrat un bàsquet de Costa, una nova antiesportiva a Sakho donava l'oportunitat d'empatar a l'Ourense, que ho va aconseguir després d'una pèrdua de Costa i un bàsquet de Johnson (69-69, a 6.41 per al final).

Hamilton va aturar el cop amb dos tirs lliures, però un gran triple d'Ahonen va situar per primer cop davant els gallecs (72-71, a 5.11). L'avantatge ara era local, que el va eixamplar fins al 76-73 amb dos tirs lliures errats per Gintvainis i un bàsquet de Trist (76-73). Martín va posar el 76-75, però un triple de Johnson feia molt mal (79-75). Per sort, Lundberg va treure un 2+1, però va errar el tir lliure (79-77 i Ahonen posava el 81-77 a 2.48. La situació es va fer desesperada amb una errada de Trias, que no va tocar ferro, a 2.34. Johnson va anotar el 83-77. L'escapada era progressiva i inapel·lable. A l'Ourense no li importava fer faltes i Costa anotava un tir lliure (83-78). Després d'una pilota perduda per Ahonen, Martín va fallar i, tot i una pilota perduda per Ahonen, les errades de Trias i de Gintvainis a menys d'un minut van segellar una derrota dolorosa que va tancar, qui si no, el gran artífex del triomf local, Dan Trist, tan trist com una derrota que fa volàtil l'ascens virtualment.