En el bàsquet les estadístiques són utilitzades, de vegades excessivament, per explicar moltes situacions del joc. Una de les que reflecteix més clarament quin dels dos equips ha estat millor és la del rebot. No es tracta d'una ciència exacta, però determinar quin dels dos conjunts que s'enfronten ha aconseguit més captures també és un excel·lent indicador de quin d'ells ha actuat amb més desig, quin ha esmerçat més esforços a recuperar pilotes que els donin segones opcions.
Després de la dolorosa derrota de divendres a Ourense, en què els bagencs van dilapidar, a part de les darreres possibilitats d'ascendir directament a l'ACB, una renda de setze punts al descans (31-47) per acabar perdent de vuit (86-78), l'entrenador de l'ICL, Aleix Duran, va ser clar en la seva primera anàlisi a la sala de premsa. «Hi ha hagut un equip que tenia més desig per aconseguir un objectiu i s'ha vist després del descans. Els hem deixat entrar al partit, hem regalat un parcial de 8-0 que els ha fet creure en ells mateixos i, tot i que hem tornat a ampliar la diferència, al final no l'hem pogut mantenir».
Si mirem les estadístiques, a Ourense queda clar qui va dominar cada part. Al descans, a part de l'encert anotador superior dels manresans, l'ICL havia capturat sis rebots més que els gallecs (12-18) i aquests només havien aconseguit quatre captures ofensives. Vint minuts de joc després, l'Ourense havia capgirat el registre de captures, que va guanyar per 31-28, amb un parcial favorable de 19-10 en la segona meitat, En atac va acabar amb onze rebots, set més que al descans, gràcies sobretot als cinc de Dan Trist, un dels jugadors que més mal va fer, pel seu desig de vèncer, al conjunt d'Aleix Duran.
No és una novetat
A la plantilla manresana hi havia cares llargues després del duel per la derrota i també preocupació perquè no és el primer cop, ni el segon, que passa. En declaracions a Bàsquet a Ràdio Manresa, l'ala Álvaro Muñoz va ser molt clar: «En la primera part hem estat amb la mentalitat que cal tenir en tots els partits, de tenir gana i anar a buscar-lo. Hem defensat, hem corregut. Però a la segona part hi ha hagut una relaxació, una tendència que ha passat durant tot l'any contra equips que a priori són inferiors en pressupost i plantilla. Pensàvem que per ser l'ICL Manresa guanyaríem i avui ens ha passat això. A l'inici del tercer quart els hem donat molta confiança amb el parcial de 8-0, que ha canviat les sensacions del partit. En el tram final ens han faltat idees per endur-nos-el».
Muñoz va seguir dient que «ens costa afrontar partits que poden semblar més intranscendents o en els quals sembla que ens juguem menys. Sempre que hi ha hagut un repte, com amb el Breogán o la majoria de partits a casa, estem amb intensitat durant tot el partit, no l'abaixem, però a fora hi ha hagut massa partits en què l'equip no sembla l'equip que sol ser, d'estar intensos, passar i cór-rer. És un fet que hem de corregir, ja perquè ha passat tota la temporada i pot marcar la diferència en un play-off ».
La prova del nou
I si tornem al principi, al rebot, hi ha una estadística clara en la segona volta. Dels catorze partits disputats per l'ICL, en dotze ha guanyat el duel l'equip que ha aconseguit més captures. Només no es va donar aquesta circumstància a Càceres i a Castelló. Aquest darrer enfrontament, però, va ser particular, ja que l'ICL va mantenir sempre un gran avantatge i va abaixar el pistó al final sense risc. En tots els altres, el rebot ha estat clau, i la intensitat sostinguda, també.
