Aquell dia d'agost del 2017 transcorria dins dels paràmetres de la quotidianitat per a Lorena Llamas. La ciclista igualadina feia les tasques d'administració i comptabilitat habituals a les oficines de supermercats Supermas, l’empresa on treballava des de feia nou anys. Quan va rebre un missatge a través de WhatsApp al seu telèfon mòbil de Jorge Sanz, membre de l'staff tècnic de l'equip ciclista Movistar Team, l'anoienca no es va plantejar que aquell contacte podia fer realitat el seu anhel més preuat.

A més de la feina d'administrativa, Llamas estava a un mes de completar el seu primer any com a cor-redora de l'equip semiprofessional Bizkaia Durango, tot i que «no tenia cap mena de sou o compensació econòmica. Córrer amb aquest equip em permetia disputar totes les proves estatals de gran nivell, a més d'algunes de les millors curses internacionals». La conversa amb Jorge Sanz no es va allargar gaire més de deu minuts «però em va canviar la vida. Em va presentar el meu somni, un equip ciclista professional per a fèmines, quelcom impensable fins aleshores a l'Estat».

A l’edat de 29 anys, Lorena Llamas només es podia plantejar «deixar una feina que m'agradava, a cinc minuts a peu de casa», pel ciclisme, per un projecte com el que li acabaven de descriure. En aquell moment, a més, Llamas madurava la seva retirada de la competició. Compaginar un calendari de vint-i-una proves arreu de l'Estat, Bèlgica, França i Alemanya «amb una feina de trenta-dues hores setmanals havia generat un labertint horrorós». Per això, la igualadina ja s'havia plantejat «deixar-ho» en acabar la temporada ciclista. «Quan vaig rebre la trucada de Sanz estava a les oficines amb el meu cap, Jordi Vilarrubias», confessa. «Vaig sortir al passadís per parlar amb el tècnic, però en retornar-hi li vaig exposar el que havia passat. Primer, es va sobtar, però al cap d'una estona em va dir:»No pots dir que no. No pots renunciar al teu somni».

Així es va gestar l'accés al ciclisme d'elit d'una igualadina que es va apassionar pel ciclisme en ruta amb 24 anys i que ha debutat enguany, com a professional, amb trenta.

L'hivern va transcórrer per a Llamas executant un pla d'entrenament previ a la concentració de tot l'equip durant una setmana a Calp, a partir del dijous 15 de febrer. «Va ser una setmana intensiva de preparació. Personalment, va ser una meravella. Fins llavors, mai havia tingut un guiatge professional, m'entrenava amb criteris autodidactes i he descobert que ho feia força malament», assenyala.

El debut de l'equip a la II Setmana Valenciana, la última setmana de febrer, no va ser menys positiu. «Va ser genial! La majoria de ciclistes ens coneixíem de la selecció. Tot i això, a València ens va sorprendre el nivell d'entesa que havíem adquirit. Vam competir com un autèntic equip ciclista».

Les darreres setmanes, Lorena Llamas ha pres part en quatre proves amb èxit desigual. Va assolir una meritòria segona posició a Montjuïc, en l’estrena de la reVolta, la prova per a fèmines que ha de complementar la Volta Ciclista a Catalunya, i va contribuir al triomf de la seva companya Mavi García al Trofeu Villa de Noja, primera prova de la Copa d’Espanya, aquest darrer cap de setmana. En canvi , va haver d’abandonar a l’italià Trofeo Alfredo Binda i a la Dwars Door Vlaanderen belga. «En aquestes dues proves, el fred i la pluja em van afectar moltíssim. A Movistar Team, duem plans d’entrenament personalitzats i jo no haig d’assolir el meu primer pic de forma fins a meitat d’abril, quan afrontem la trilogia de grans clàssiques que conformen la francesa Amstel Gold Race i les belges Fletxa Valona i Lieja-Bastogne-Lieja». «També se’m demana que estigui en plentiud de condicions per a l’Emakueen Euskal Bira, la Volta Ciclista al País Basc per a fèmines, que es disputa a mitjan maig», emfatitza Llamas.

Tot i esforçar-se en «no pensar gaire en el futur», Lorena Llamas és conscient que la seva oportunitat en el món del ciclisme professional femení ha arribat quan ningú ho esperava. Potser per això gosa dur els seus somnis més enllà i vol preparar a consciència el proper Campionat del Món de Ciclisme en Ruta d’Innsbruck, amb un traçat idoni per a una escaladora o «per què no somiar en prendre part als Jocs Olímpics der Tokyo 2020?» es pregunta. «Vull aprofitar aquesta experiència mentre duri! Vull gaudir del meu somni a Movistar!», conclou.